Various luck of the reception of the Classical Literature: The cases of Ramón Goméz de la Serna y Francisco Ayala

Se recogen en este trabajo referencias a la literatura clásica, explícitas o implícitas, en dos auto- res españoles cuyas respectivas obras resultan en muchos aspectos antagónicas: a sus diferentes trayectorias vitales, ya que pertenecen a generaciones distintas, además de que el más joven (Ayala 1906-2009) sobrevivió al otro (Gómez dela Serna, 1888-1963)en más de cuarenta años, se une una muy opuesta práctica de la creación literaria. No ha de sorprender, por tanto, que ambos muestren diferentes acercamientos a la literatura clásica. This paper presents the reception of the Classical literature, in a more or less explicit way, in two Spanish prose-writers that created quite opposite litera…

J. F. Domínguez Domínguez (ed.), Benito Arias Montano. Correspondencia. Tomo I (1560-1570)

S. Nikolaidou-Arabatzi, Σοφοκλής. Φιλοκτήτης, Athens 2020

S. Nikolaidou-Arabatzi, Σοφοκλής. Φιλοκτήτης, Athens 2020 [Ressenya]

FableAnimals from the ClassicalTradition in La Gran Conquista deUltramar

La crónica titulada La Gran Conquista de Ultramar encierra una riqueza literaria mayor de lo que se esperaría para dicho género. La presente contribución examina algunos casos de inserción de elementos propios de la fábula de animales y de la narración de corte antropológico, ambos dentro de la tradición clásica. The chronicle entitled La Gran Conquista de Ultramar brings up a much more rich literary sample than expected because of its genre. Our contribution considers the insertion of elements taken from the animal fable and the anthropological narration, both within the Classical tradition.

Èsquil al Curial e Güelfa

Resum: El llibre III de la novel.la pre-renaixentista Curial e Guelfa presenta les característiques d’una prosa deutora en un alt grau de l’humanisme. Elements destacats en són la dicció mitològica, la ubicació de part dels esdeveniments i la imitació de models literaris clàssics. Al present treball mirem d’escatir fins a quin punt la tragèdia d’Èsquil on es representava el judici d’Orestes, les Eumènides, ha pogut esdevenir el model per al judici de Curial al Parnàs, com anys enrera va proposar Patricia Boehne. D’acord amb unes premisses metodològiques diferents de les d’ella, basem les nostres conclusions en les relacions intertextuals establertes entre ambdues obres.
  Paraules clau…

E. Esposito, Tra filologia e grammatica. Ricerche di papirologia e lessicografia greca

L'Hipòlit d'Eurípides i la capacitat d'introspecció lingüística dels atenesos

L'objectiu d'aquesta breu nota no excedeix la simple voluntat de mostrar com els mateixos autors grecs posseien una idea clarissima del valor lingüístic de les seves obres, la qual cosa no sempre entenem nosaltres, des de la perspectiva que ens és prbpia. Fins i tot tenim, massa sovint, la pretensió d'esmenar els textos transmesos, a despit de la garantia d'aquesta transmissió, exactament com si tinguéssim la certitud que tal autor o tal altre mai no foren capasos d'escriure el que ens n'ha arribat. Nogensmenys, la familiaritat generada per la lectura fidel d'un text qualsevol, tot i la prevenció que ha de presidir l'exercici de la tasca filolbgica, permet de copsar l'elevadissim grau de co…

María Teresa Gallego Pérez, Vida y muerte en el Corpus Hippocraticum,

Ramon Muntaner. La secció grega de la Crònica

Ramon Muntaner, a la secció grega de la seua Crònica, ens documenta, tant indirectament com directa,l'interès per la Grècia contemporània. El text presentat vol no només oferir una traducció grega literal, ans també un aparat de notes que tinga molt presents els aspectes filològic i literari, sense per això descurar els pròpiaments històrics. S'ha comparat el text de Muntaner amb els dels historiadors grecs de l'època.

Revisió de mètodes sobre l'ensenyament de la literatura grega i propostes multidisciplinàries en temps de canvis

L'ensenyament de la literatura grega en els estudis de Filologia Clàssica ha abandonat els darrers anys el memorisme tradicional vinculat a un estudi diacrònic i basat en la concatenació de perfils biogràfics dependents de fonts que hom no qüestionava. A més d'incloure el discurs de la moderna teoria literària, l'article present mira de plantejar l'adaptació de la matèria d'acord amb les variables de cada curs i de les modernes tecnologies de treball col·laboratiu en línia.

G. Golobardes, «Diccionari grec clàssic-català», Barcelona, PAM 2015, ISBN 978-84-9883-787-2.

Ressenya sobre el diccionari de G. Golobardes, Diccionari grec clàssic-català, Barcelona, PAM 2015, ISBN 978-84-9883-787-2. Book review: G. Golobardes, Diccionari grec clàssic-català, Barcelona, PAM 2015, ISBN 978-84-9883-787-2.

López Férez, Juan Antonio, Teorías de Galeno sobre el semen femenino, México, Universidad Nacional Autónoma de México, 2015 (Supplementum VIII. Nova Tellus), 102 págs.

El estudio que nos ocupa se abre con una dedicatoria al patricio venezolanoBlas Bruni Celli, señalado en muchos aspectos, y entre ellos el de la promoción de la medicina griega. Al autor del trabajo se deben numerosas contribuciones al conocimiento del drama griego y en especial de Eurípides, al de la medicina hipocrática y galénica, al de la mitología y al de la recepción de la literatura griega en la española, entre otros campos donde nuestro helenista es competente. Pero hay que saludar la aparición de monografías como la presente por la significación que tienen para la difusión de la investigación.

M. SEBASTIÀ SÁEZ, El mito del sacrificio virginal en el seno de los jesuitas. La Ifigenia en Áulide de Manuel Lassala, Sar Alejandría Ediciones, Castelló, 2017. [ISBN 978-84-947973-5-4]

Una nota sobre el uso de pragma en el proemio

Una nota sobre el uso de pragma en el proemio.

E. Crespo, HL. Conti & H. Maquieira, Sintaxis del griego clásico, Madrid 2003

Ressenya al llibre d'E. Crespo, HL. Conti & H. Maquieira, Sintaxis del griego clásico, Madrid 2003.

La herencia indoeuropea en la religión griega : Arquíloco, Calímaco y Estrabón

Jordi Redondo, Greek Religion's indoeuropean heritage, DHA 34/2, 2008, 9-32. Abstract : Greek religion seems to be characterized by a scarce indebtment to the indoeuropean heritage, as pointed out by G. Dumézil and others. This is contribution takes the opposite perspective, as such an heritage is fully at work all along the evolution of Greek culture. Literary examples will be used, from authors of the archaic period, like the iambographer Archilochus of Paros, as well as of the Hellenistic and Imperial period, like the poet Callimachus or the geographer and historian Strabo.

Women in Aeschylean scene: a linguistic characterization

Este trabalho examina os dispositivos linguísticos por meio dos quais Ésquilo conseguiu apresentar as personagens femininas da Oresteia. A análise é feita após um levantamento das seções recitativas de três tragédias; características fonéticas, morfológicas e sintáticas foram estudadas e comparadas com a linguagem dos personagens masculinos. Os resultados desta pesquisa se ajustam a outras tentativas precedentes de mostrar como a sociolinguística pode explicar o retrato formal dos personagens trágicos e cômicos.  This paper examines the linguistic devices by means of which Aeschylus achieved the presentation of the female characters of the Oresteia. The analysis is made after a survey of th…

La influència de la tragèdia en la historiografia grega contemporània

Com a producte d’una nova conjuncio d’esforcos dels estudiosos i de la literatura grega i de la historia de les idees, els darrers anys s’ha produit la revisio del concepte mateix de tragedia. Cada epoca ha de madurar els elements amb que bastir, si escau, un discurs propi, i amb aquest tombant de segle sembla arribat el moment d’aquesta aventura hermeneutica, la definicio del tragic. Aquesta contribucio nostra no te, empero, una fita tan noble i alhora tan dificil, ans beslluma un aspecte per nosaltres mes abellidor i factible, que consisteix a revisar la presencia de la tragedia ultra ella mateixa, es a dir, la influencia que ha tingut sobre els generes contemporanis i posteriors. A les p…

Koiné y aticismo en el tratado de Galeno Sobre los procedimientos anatómicos

El tratado Sobre los procedimientos anatómicos ofrece un extenso corpus para el estudio de la lengua literaria de Galeno. La naturaleza de ésta ha sido alineada tanto en las filas de un aticismo moderado como en las del antiaticismo. Frente a esta segunda opción, que abunda en la definición de la obra desde una óptica que excluye todo fin literario de la misma, los frecuentes recursos retóricos muestran un buen conocimiento de la prosa artística por parte de nuestro autor. Ahora bien, el análisis de la lengua demuestra que está basada en la koiné no literaria.

L. Fiorentini, Strattide. Testimonianze e frammenti

L'art retòrica de Xenofont i la composició de l'Agesilau

Del conjunt de l'obra dels historiografs grecs, nomes tres autors de 1'epoca ci issica ens han estat transmesos integrament, a despit de les polemiques engegades arran de la questi6 del grau d'acabament dels corpora respectius. Des del punt de vista de la retorica, que es el que ara ens interessa, la consideracio que han merescut Herodot, Tucidides i Xenofont representa una visi6 semblant a la perspectiva que la tradicio dels estudis de la historia de la Ilengua els atorgava; la diferencia, pero, la dona el fet que el paral-lelisme estahlert per ambdues disciplines no genera similituds, sing oposicions: els dos sistemes de valors es corresponen, pero a la inversa.

Various luck of the reception of the Classical Literature: The cases of Ramón Goméz de la Serna y Francisco Ayala

espanolSe recogen en este trabajo referencias a la literatura clasica, explicitas o implicitas, en dos autores espanoles cuyas respectivas obras resultan en muchos aspectos antagonicas: a sus diferentes trayectorias vitales, ya que pertenecen a generaciones distintas, ademas de que el mas joven (Ayala 1906-2009) sobrevivio al otro (Gomez dela Serna, 1888-1963)en mas de cuarenta anos, se une una muy opuesta practica de la creacion literaria. No ha de sorprender, por tanto, que ambos muestren diferentes acercamientos a la literatura clasica EnglishThis paper presents the reception of the Classical literature, in a more or less explicit way, in two Spanish prose-writers that created quite oppo…

La problemática textual del comentario de Galeno al tratado hipocrático <em>Sobre los humores</em>

The commentary to the Hippocratic treatise De humoribus, which was accepted as an authentic Galenic work till recent times, uses to be nowadays assigned to a mid-XVIth. century author of false ancient manuscripts, the Greek Andreas Darmarios. In spite of this, the text presents several kinds of problems that suggest a careful revisiting of the question. This article presents some of such problems and looks for a different explanation by means of the interaction of the languages involved in the transmission of the text.

Ironia i sàtira: l’aparició d’una nova Teodora al tron imperial bizantí

El present treball mira de presentar el personatge de l’anònima emperadriu al Tirant lo Blanc ha estat modelat sota elpatró de la tradició literària sobre l’emperadriu bizantina Teodora. La seua etopiea es deu a un autor contemporani,l’historiador Procopi, el qual va conèixer personalment i de molt a prop la vida a palau. El joc intertextual aporta unaprova sòlida, en la nostra opinió, sobre la recepció del personatge a partir de la ltradició literària bizantina.

Women in Aeschylean scene: a linguistic characterization

Este trabalho examina os dispositivos linguísticos por meio dos quais Ésquilo conseguiu apresentar as personagens femininas da Oresteia. A análise é feita após um levantamento das seções recitativas de três tragédias; características fonéticas, morfológicas e sintáticas foram estudadas e comparadas com a linguagem dos personagens masculinos. Os resultados desta pesquisa se ajustam a outras tentativas precedentes de mostrar como a sociolinguística pode explicar o retrato formal dos personagens trágicos e cômicos. This paper examines the linguistic devices by means of which Aeschylus achieved the presentation of the female characters of the Oresteia. The analysis is made after a survey of the…

Sobre les fonts dels «exempla fabularia» de la «Disputa de l'ase»

La Disputa de l’ase d’Anselm —Antelm? Telm?— Turmeda compta entre els textos més singulars de la prosa quatrecentista. Aquest article tracta de les fonts dels exempla esmentats a la raó setzena de l’obra, i per als quals l’excel·lent estudi de García Sempere i Martín Pascual no havia aconseguit de trobar l’origen de totes. La veritable font principal d’aquest conjunt és la Història dels animals d’Elià —font alhora del Fisiòleg grec, i aquest del llatí—, part de la transmissió manuscrita de la qual remunta al segle XIII. Ultra les nombroses coincidències de Turmeda amb, per ordre de prelació dins l’actual estat de la qüestió, els bestiaris medievals, el Fisiòleg llatí i la Risala al-hayawana…

E. Artigas & R. Homar, L'escena antiga

La problemática textual del comentario de Galeno al tratado hipocrático Sobre los humores

The commentary to the Hippocratic treatise De humoribus, which was accepted as an authentic Galenic work till recent times, uses to be nowadays assigned to a mid-XVIth. century author of false ancient manuscripts, the Greek Andreas Darmarios. In spite of this, the text presents several kinds of problems that suggest a careful revisiting of the question. This article presents some of such problems and looks for a different explanation by means of the interaction of the languages involved in the transmission of the text.

FableAnimals from the ClassicalTradition in La Gran Conquista deUltramar

espanolLa cronica titulada La Gran Conquista de Ultramar encierra una riqueza literaria mayor de lo que se esperaria para dicho genero. La presente contribucion examina algunos casos de insercion de elementos propios de la fabula de animales y de la narracion de corte antropologico, ambos dentro de la tradicion clasica. EnglishThe chronicle entitled La Gran Conquista de Ultramar brings up a much more rich literary samplethan expected because of its genre. Our contribution considers theinsertion ofelements taken from the animal fable and the anthropological narration, both within the Classical tradition.