0000000000052094
AUTHOR
Abel Soler
showing 9 related works from this author
L?atribució hipotètica de Curial e Güelfa a Enyego d?Àvalos (Consideracions sobre un «informe» de L. Badia i J. Torró)
2017
Resum: La revista Estudis Romanics 39 (2017) ha publicat el meu article: “Enyego d’Avalos, autor del Curial e Guelfa ?”, que resumeix una part de la meua tesi doctoral, La cort napolitana d’Alfons el Magnanim: el context del «Curial e Guelfa» (Universitat de Valencia, 2016). L’article defensa la hipotesi que Enyego d’Avalos –natural de Toledo, educat a Valencia, conseller de Felip Maria Visconti i gran camarlenc d’Alfons el Magnanim, al regne de Napols– hauria estat l’autor de la novel·la cavalleresca anonima Curial e Guelfa . Encara que la tesi es inedita, Lola Badia i Jaume Torro s’han manifestat en contra de la hipotesi mitjancant declaracions difamatories en mitjans de comunicacio i un …
«Enrique de Villena y Curial e Güelfa»
2018
Enrique de Villena (1384-1434), noble aficionado a las letras, autor bilingüe en catalán y castellano, residente algunos años (ca. 1416-1429) de manera intermitente en la corte valenciana de Alfonso V de Aragón y Juan de Navarra, influyó en el concepto de literatura del autor de la novela caballeresca Curial e Güelfa (Enyego d’Àvalos?), escrita en catalán (Nápoles-Milán, c. 1445-1448) y relacionable con la corte italiana del Magnánimo. El Curial presenta conexiones intertextuales con la obra de Villena, además de hápax y neologismos compartidos. Su autor conoció, sin duda, Los dotze treballs d’Hèrcules (Valencia, 1417) y parodió errores mitográficos de la Eneida romanceada, glosada y morali…
Ressenya a Glòria Sabaté Marín, Més enllà de la cort : els lectors potencials del «Curial e Güelfa», Alacant, Universitat d?Alacant, 2019
2020
Ressenya a Glòria Sabaté i Marín, Més enllà de la cort: els lectors potencials del «Curial e Güelfa», Alacant: Universitat d’Alacant, 2019, 226 pp.,-ISBN: 978-84-09-08273-5
 Review to Glòria Sabaté i Marín, Més enllà de la cort: els lectors potencials del «Curial e Güelfa», Alacant: Universitat d’Alacant, 2019, 226 pp.,-ISBN: 978-84-09-08273-5
El lèxic cortès i cavalleresc en <em>Curial e Güelfa</em>: mots patrimonials i interferències culturals
2015
Curial and Guelfa, by an unknown author, is a chivalric romance written in a realistic style. Planned within the medieval tradition, although infl uenced by Italian Humanism, it was composed in fluent Catalan, but subject to several linguistic and cultural interferences. It was probably conceived and written in Italy in the decade of 1440. The author not only knows deeply the courteous volgare language, but also the literary one (especially Boccaccio), with which he enriches a Catalan language probably learnt in Valencia. He also innovates in the courtly and chivalric vocabulary of his mother tongue with the introduction of expressions, proverbs and words –both colloquial and learned– not o…
Els cavallers i l’estament militar en els sermons de fra Vicent Ferrer
2019
catalaSant Vicent Ferrer, immers en una societat urbana i cavalleresca, adornava els sermons amb imatges i metafores cavalleresques. Aixi mateix, i amb afany moralitzant, presentava una imatge estereotipada del cavaller: ufanos, iracund, luxurios. Tot i respectar el paper de l’estament cavalleresc com un dels pilars de la cristiandat, arremetia contra els milites viciosos i pecadors del 1400, alhora que cooperava amb el patriciat urba de Valencia en la pacificacio de les enquistades bandositats. El seu paper en el Compromis de Casp, on propicia l’entronitzacio de Ferran I, contribuiria —mitjancant les reformes impulsades pel nou sobira en l’eleccio d’oficis municipals— a despolititzar les b…
El català i altres llengües en concurrència a la cort i a la cancelleria napolitanes d?Alfons el Magnànim
2018
El trasllat de la cort del rei Alfons V d'Aragó de València (1416-1430) a Itàlia (1432) i la seua instal·lació a Nàpols (1443-1458) comportaren l’emigració d’un nombrós col·lectiu humà, percebut dualment per la població napolitana (catalani et hispani: catalanoparlants i castellanoparlants), i d’una administració reial on el català era la llengua preferida de govern i d’estat, per bé que el rei s’expressara normalment en castellà. El nombrós col·lectiu cortesà, sesquilingüe en molts casos, participava —d'una manera o altra— d’una pluralitat d’expressions lingüístiques, orals i escrites: buròcrates i cavallers majoritàriament valencians; poetes de cançoner castellans; humanistes que redactav…
Cap a una nova interpretació del Curial
2018
Arran de la publicació revisada de la nostra tesi doctoral (La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de «Curial e Güelfa», 2017b [2016]) i de l’assaig divulgatiu Enyego d’Àvalos i l’autoria del «Curial» (2018a), encetem un canvi de paradigma en la interpretació d’aquesta fascinant novel·la de cavalleria humanística. Fins el 2016 se l’havia considerada (per Lola Badia i Jaume Torró, si més no) una obra quasi nostàlgica dels mites arturians i la lírica trobadoresca, enyoradissa de les cròniques catalanes del segle xiv i arrelada en la cultura literària de «les corts ibèriques dels Trastàmara». Ara es demostra i es documenta la italianitat contextual del clàssic i la identificació d…
Les «Epistolae Familiares» de Petrarca en el «Curial»
2018
L’autor de Curial e Güelfa, novel·la de cavalleria humanística escrita a Itàlia pels anys 1445- 1448 en llengua catalana, era coneixedor i estudiós de les Epistolae Familiares de Francesco Petrarca, com ha posat en evidència la crítica literària. Es recullen ací les aportacions al respecte de diferents autors, que són ampliades amb altres connexions intertextuals i temàtiques entre ambdues obres. S’anota, de pas, l’interés que l’humanista llombard Guiniforte Barzizza posà a divulgar l’obra de Petrarca a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim (gràcies a l’amistat que mantenia amb alguns cavallers i diplomàtics valencians) com un indicador a tenir en compte a l’hora de contextualitzar correc…
Les fonts clàssiques de Curial e Güelfa
2018
Resum: Curial e Güelfa (Milà-Nàpols, ca. 1445-1448), novel·la cavalleresca escrita en català i atribuïble al gran camarlenc del Nàpols d’Alfons el Magnànim, Enyego d’Àvalos, conté una suggerent càrrega culturalista (mites ovidians tergiversats satíricament; teofanies i decorats neoplatònics; remissions explícites i/o implícites Cèsar, Macrobi, Plató, Apuleu...), que no resulta en absolut supèrflua i prescindible, com argumentà algun crític del segle passat. Al contrari: la manera d’evocar-hi els clàssics i de re-presentar-los no s’explica sense considerar els contactes de l’hipotètic escriptor amb l’humanisme llombard i napolità. D’altra banda, el repertori de clàssics greco-llatins documen…