Nápoles y Josep Sanchis Sivera: una evocación personal (1902)

Durante la primavera de 1901, el historiador valenciano Josep Sanchis Sivera (1867-1937) realizó una interesantísima tournée que lo llevó a visitar diez ciudades italianas, entre las cuales Nápoles. Un viaje ciertamente emocionante y elocuente que, unos meses después, relató con todo tipo de detalles en el volumen titulado Dos meses en Italia (Impresiones y recuerdos) (1902). Así, en el transcurso de aquella narración, repleta de referencias artísticas e históricas aderezadas con anécdotas, destacan de una manera expresiva los capítulos dedicados a Nápoles, una metrópoli que el autor descubrió y evocó con erudición, emotividad y buen humor, con un evidente magnetismo. De este modo, el traba…

Teodor Llorente, escriptor valencià

This article is a revision of Teodor Llorente’s literary work in Catalan, in prose and in poetry, which turns out to be an exceptional production for his time, in accordance with his role as a leader and an ideologist of the Valencian Renaixença, and places him as the poet who contributes most, both in quantity and quality, to this literary movement. The first part of the article, focused on his lyric poetry, revises the six editions of his verses which were published between 1885 and 1983, and brings back to life ‘unknown’ poems -unpublished or dispersed- which have never been included in any edition. The second part lists and catalogues his prose writings in Catalan and dismantles the bel…

Ressenya a Francesc Pelai Briz: entre la literatura i l'activisme patriòtic, de Ramon Panyella i Ferreres

Ressenya a Francesc Pelai Briz: entre la literatura i l'activisme patriòtic, de Ramon Panyella i Ferreres

El segle XIX, clau de volta de la literatura catalana

Presentació d'un monogràfic en què es destaca la importància i la posició estratègica que la producció del segle XIX juga en el conjunt de la literatura catalana.

Teodor Llorente i la llengua dels valencians

A partir de la dècada dels anys 60 del segle XIX, els escriptors catalans començaren a bandejar les velles denominacions de «llemosí» i «llengua llemosina», aplicades a la llengua comuna, en favor de «català» i «llengua catalana». Tanmateix, els escriptors valencians, amb Teodor Llorente al capdavant, es resistiren a abandonar la denominació històrica, ja que a València l’apel·latiu «català» no gaudia de tradició terminològica, i a més creava rebuig social. En aquest sentit, l’estudi repassa la manera com, en un primer moment, Llorente no volgué renunciar a un nom secular que, tot i saber etimològicament erroni, considerava socialment més apropiat; fins que, amb el pas dels anys, i influït …

L'interés de la Renaixença valenciana pels poetes de l'Edat Moderna

L’Estudio histórico-crítico de los poetas valencianos de los siglos XVI, XVII i XVIII, que en 1883 publicaren Josep Maria Puig i Torralva i Francesc Martí i Grajales, representa, a hores d’ara, el major exponent de l’interés que els escriptors valencians de la segona meitat del segle XIX manifestaren pels poetes valencians de l’Edat Moderna. És a dir, pels seus predecessors. D’aquesta manera, el present treball aporta informació biogràfica i bibliogràfica sobre tots dos autors, i analitza el contingut d’una obra que, malgrat haver passat pràcticament inadvertida per als estudiosos de la literatura contemporània, ha coadjuvat a la recuperació dels escriptors valencians de l’Edat Moderna que …

Ressenya a Danvila y Collado, Manuel, La germanía de Valencia. Estudio preliminar de Pau Viciano, Pamplona : Urgoiti Editores, 2016

Ressenya a Danvila y Collado, Manuel, La germanía de Valencia. Estudio preliminar de Pau Viciano, Pamplona: Urgoiti Editores, 2016, 255 pp. ISBN: 978-84-940991-7-5 Review to Danvila y Collado, Manuel, La germanía de Valencia. Estudio preliminar de Pau Viciano, Pamplona: Urgoiti Editores, 2016, 255 pp. ISBN: 978-84-940991-7-5

La Corona d'Aragó en l'epistolari entre Jerónimo Borao i Víctor Balaguer (1848-1878)

L’estudi analitza les vuitanta-una cartes —conservades a la Biblio- teca Museu Víctor Balaguer i en la seua major part inèdites— que el dra- maturg i polític Jerónimo Borao envià, entre els anys 1848 i 1878, al polític i intel·lectual català Víctor Balaguer. D’aquesta manera, s’hi assenyala l’in- terés de Borao a descobrir i difondre la història de la Corona d’Aragó, i també les relacions i els contactes que, quasi sempre a través de Balaguer, establí amb escriptors com ara el català Lluís Roca i el valencià Jacint La- baila. Finalment, s’evidencia com, a diferència dels seus conterranis, que buscaren relacionar-se amb els cercles madrilenys, l’escriptor romàntic ara- gon…

Les traduccions catalanes de Teodor Llorente: gènesi i model lingüístic

El poeta Teodor Llorente fou unànimement reconegut en vida com un dels més excel·lents traductors castellans dels principals poetes romàntics europeus del segle XIX. En aquest sentit, cal destacar que la seua tasca traductora rebé les lloances d’autors com ara Joan Maragall i Joan Alcover. Tanmateix, el fet que la majoria d’aquestes versions líriques foren redactades en castellà portà a alguns crítics valencians de la segona meitat del segle XX, com ara Ricard Blasco, a qualificar-les d’«ocasions perdudes». I, possiblement, fou per això que la majoria d’investigadors oblidaren que Llorente també va traduir sis composicions líriques al català que el present estudi destaca i analitza, tant de…

Lluís del Milà, El cortesano, estudi introductori i text a cura de Vicent J. Escartí, València, Institució Alfons el Magnànim, 2010. 464 p.

-

El paisatge dels horts de tarongers vist pels escriptors valencians

El corrent literari que arrancà a finals del segle XIX amb el moviment de la Renaixença, i es perllongà durant bona part del XX, evidencia com, històricament, el sentiment de pertinença al País Valencià ha sigut forjat, en gran part, per autors que han trobat en la contemplació del paisatge la seua font d’inspiració. Així, podem dir que el cant del paisatge autòcton ha estat un dels temes més recurrents de la literatura valenciana contemporània; i que l’ús social de la llengua ha perviscut, en gran mesura, gràcies a una producció literària molt lligada a la lloança i l’exaltació del paisatge productiu com a l’element més expressiu i material de la pàtria. És a dir, que la nostra tradició cu…

Tres conferències sobre el Tirant lo Blanch a València (1912, 1919 i 1921)

Com a fruit de l’esforç de recuperació de les principals obres literàries medievals que durant la segona meitat del segle XIX portaren a terme els protagonistes de la Renaixença, entre els anys 1912 i 1921 a la ciutat de València se celebraren tres conferències que tingueren com a tema principal el Tirant lo Blanch, i que contribuïren notablement a divulgar la novel·la de Martorell entre les classes socials més actives, des d’un punt de vista intel·lectual i cívic. Així, cal assenyalar que, per aquells anys, el Tirant ja havia adquirit un gran simbolisme cultural i patriòtic per als valencians; i que, ben significativament, aquelles ponències –que varen ser organitzades per les entitats Lo …

Teodor Llorente, lider de la Renaixença valenciana

Valencians als Jocs Florals de Barcelona (1862-1893)

Durant els anys 1862 i 1893 la presència i participació d’escriptors valencians en els certàmens coneguts amb el nom de Jocs Florals de Barcelona va ser notable. I també molt significativa, ja que sovint es produí a conseqüència de la invitació que els feien els germans catalans a ser membres del consistori de mantenidors. Una invitació que cal interpretar en termes de reconeixement, esperó i ajut, i que els valencians acceptaren de bon grat i reiteradament. Cosa que permeté que, literàriament parlant, pel consistori de mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona passara el bo i millor, literàriament parlant, del segle XIX valencià. El present estudi repassa, detalla i valora quina fou aquel…

Convegno internazionale sul « Tirant lo Blanc e l’Europa»

Els dies 19 i 20 de setembre de 2013 tingué lloc a Verona –la ciutat dels Scaligeri– un congrés internacional sobre el «Tirant lo Blanc e l’Europa» en què vàrem prendre part una quinzena d’estudiosos italians i valencians, especialistes en literatura catalana en general i en la novel·la de Joanot Martorell en particular; i que estigué organitzat pel Dipartimento di Filologia, Letteratura e Linguistica de la Università degli Studi di Verona i per l’ISIC-IVITRA de la Universitat d’Alacant. A l’acte d’obertura, Anna Maria Babbi, coordinadora de l’incontro, remarcà l’europeisme de l’obra que centrava les jornades, capaç de superar fronteres i agermanar cultures, i dedicà unes paraules de record…

Tots som fills de Llorente. El llorentinisme de Carles Salvador

Teodor Llorente i Olivares (1836-1911) és un dels escriptors valencians que més interés va suscitar durant la primera meitat del segle XX. Així, varen ser múltiples els autors que, durant aquell període de temps, li dedicaren poemes i articles d’opinió, anàlisi i/o crítica. Entre aquests autors destaca Carles Salvador i Gimeno (1893-1955), que podem qualificar com un dels més insignes llorentinistes de tots els temps. Així, la seua vinculació envers el patriarca de la Renaixença valenciana va des de l’admiració lírica i l’estudi pregon i detallat de diversos aspectes bibliogràfics, fins a la preparació d’una antologia poètica que veié la llum, de manera pòstuma, en 1958. Així mateix, ben si…

Crònica del solemne acte d'investidura com a doctor honoris causa del Dr. Josep Massot i Muntaner (15 d'abril de 2016)

Dom Josep Massot i Muntaner (Palma de Mallorca, 1941) és monjo i dirigeix les Publicacions de l'Abadia de Montserrat des de 1971. Llicenciat en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona, és també director de les revistes Serra d'Or (des de 1994) i Randa (des de 1975), president de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans i secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Ha publicat vuitanta-quatre llibres i més d'un miler d'articles sobre temes de llengua, literatura i història; i manté, des de fa tres dècades, una estreta vinculació amb la Universitat de València a través del Departament de Filologia Catalana i de l'Institut Interuniversitari…

Crònica del congrés 'Proscrits, marginats i minories a la Corona d'Aragó (ss. XV-XVIII). Textos i vides (Universitat de València, 15 d'octubre de 2020)'

El 15 d'octubre de 2020 tingué lloc, a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, un congrés internacional online sobre el tema 'Proscrits, marginats i minories a la Corona d'Aragó (ss. XV-XVIII). Textos i vides', que fou organitzat pels membres del projecte d'investigació titulat 'Biografías marginales: violencia, sexo, género e identidad. Edición y análisis de las fuentes documentales valencianas de la época foral', amb la intenció d'aplegar informació i notícies al voltant del que podríem qualificar com a 'veus silenciades': individus i col·lectius que, per diferents motius, varen ser ocultats o minoritzats pels relats polítics, administratius, liter…

'Quan el mal ve d'Almansa... El reflex literari vuitcentista de la Guerra de Successió a València

El País Valencià fou un dels primersterritoris de la Corona d’Aragóa patir les conseqüències que provocàla Guerra de Successió al tron hispànic(1701-1713/1715). Així, la pèrdua, perpart dels austriacistes, de la conegudacom a batalla d’Almansa (1707) comportà,entre els valencians, el menyscabamentde les senyes d’identitat pròpiesi la submissió a les lleis i la llenguade Castella. En aquest sentit, a més derecordar que els efectes de la Guerrade Successió començaren a fer-senotar, entre els catalanoparlants, en1707 i a València, aquest treball preténanalitzar quin fou el reflex literari queaquells fets bèl·lics –i el conseqüentdecret d’annexió del Regne de València,de 29 de juny de 1707– tin…

L'epistolari entre Teodor Llorente i Vicent W. Querol (1876-1889)

L’estudi recupera trenta-set de les cartes que Teodor Llorente envià a Vicent W. Querol que havien romàs fins ara inèdites, que es donen a conéixer juntament amb les trenta-dues que Querol envià a Llorente i que ja varen ser publicades en el primer dels tres volums que integren l’Epistolari Llorente (1928). Així, el conjunt de les cartes proporciona nombrosa informació sobre qüestions personals i literàries que afecten tots dos escriptors, com ara: la participació de Querol com a president del consistori dels Jocs Florals de Barcelona de 1885; la traducció al castellà que junts van fer d’El Corsario, de Lord Byron; la dedicatòria que Llorente va fer a Querol de la seua traducció castellana …

La mitificació vuitcentista del passat medieval: la figura de Jaume I, rei d'Aragó

La reivindicació de Jaume I com a símbol identitari que, de manera col·lectiva, portaren a terme els escriptors valencians de la segona meitat del segle XIX es fonamentà en tres fites històriques molt pròximes en el temps: la commemoració del VIé centenari de la seua mort, que se celebrà en juliol de 1876; la visita que una trentena d’escriptors i artistes valencians i catalans realitzaren en maig de 1882 al monestir de Poblet (Tarragona), on fou enterrat el Conqueridor; i la commemoració del VIIé centenari del seu naixement, que es portà a terme a València en 1908. The reivindication of King Jaume I as an identity symbol done by numerous Valencian writers of the mid-19th c. is based on thr…

El historiador Josep Sanchis Sivera (1867-1937): el arte de viajar

espanolEl articulo ofrece abundante informacion biografica y bibliografica acerca de un erudito e historiador valenciano escasamente estudiado, Josep Sanchis Sivera. Durante las dos primeras decadas del siglo XX, en una epoca en que viajar estaba al alcance de muy pocas personas, visito Egipto y numerosos paises del continente europeo, siempre con una finalidad cultural, artistica e instructiva. Por estas razones, se le considera uno de los primeros exponentes de la democratizacion de los viajes; este articulo pone enfasis en la vision de viaje ideal concebida por Sanchis Sivera. EnglishThe article provides abundant biographical and bibliographical insights about the littlestudied Valencian…

La pàtria somniada dels poetes de la renaixença valenciana

Anàlisi de vuit poemaris dels principals autors de la Renaixença valenciana, a fi de comprovar quina imatge oferiren del País Valencià. Una visió que està unida a la descripció del paisatge, entès aquest com aquell que pot oferir una descripció més tangible del país. Aquesta visió fou duta a terme des d’una perspectiva sentimental i econòmica, fonamentalment, i amb una clara voluntat ideològica; es concretava en la bellesa i riquesa de tres indrets geogràfics ben delimitats i sovint complementaris: el mar, l’àrea de regadiu i la muntanya. Una imatge fonamentalment idíl·lica, somniada i que, encara que elaborada a partir d’una base real, amb el pas del temps acabaria com a lloc comú, continu…