0000000000470362
AUTHOR
Maria-rosa Lloret
Prominence and centralization: a two-way contrast between lexical and epenthetic non-labial high vowels in Algherese Catalan
Algherese Catalan has the peculiarity of presenting an inserted [i] vowel across words in order to avoid certain consonant codas. In this study, we compare five acoustic features of this epenthetic segment (i.e., duration, intensity, and the three first formants) with those of lexical /i/ vowels, both stressed and unstressed. The results indicate that the three vowels present differences only with respect to duration, F2 and, to a lesser extent, F3. The second formant values decline progressively from the lexical stressed vowels to the inserted unstressed segments, with lexical unstressed segments at an intermediate point. This gradation mirrors the relative prominence of each vowel. The di…
Harmonia vocàlica: paràmetres i variació
L'harmonia vocàlica és un fenomen assimilatori que comporta, en general, beneficis articulatoris per a l'emissor i beneficis perceptius per al receptor, tot i que aquests guanys vénen acompanyats per l'afebliment o fins i tot per l'eliminació de propietats subjacents de les vocals harmonitzades. Per aquest motiu, els paràmetres que regulen l'extensió dels trets propagats han de determinar, en cada cas, quines són les causes que afavoreixen la igualació malgrat la pèrdua d'informació concomitant. L'objectiu d'aquest treball és revisar, amb exemples extrets de les llengües romàniques de la península Ibèrica, algunes de les característiques compartides pels diferents fenòmens d'harmonia vocàli…
Gender formal regularization in the adjectives of catalan in comparison with spanish
espanolCon la desaparicion del genero neutro en el paso del latin a las lenguas romanicas, los adjetivos latinos de tres terminaciones se adaptaron en catalan como adjetivos de dos terminaciones, normalmente con las marcas O para el masculino y -a para el femenino, como en clar-O ‘claro’ ~ clar-a ‘clara’; este patron es transparente y maximamente iconico. Los adjetivos de dos terminaciones, en cambio, se convirtieron en invariables, como en catalan antiguo fort-O ‘fuerte’. El sincretismo de genero, a pesar de los problemas de iconicidad y transparencia que genera, podria mantenerse si las clases invariables estuvieran definidas por propiedades extramorfologicas que contribuyeran a su estabi…
Vocalic adjustments under Positional Markedness in Catalan and other Romance languages
While in a wide range of phonological theories preservation under prominence is a well noticed effect, there are few explanations for the accumulation of prominent properties in a particular position. Both tendencies, however, as well as their interaction, are particularly suited to formal expression within Optimality Theory. The aim of this paper is to show that the word-initial position is a site of vowel preservation (Positional Faithfulness) and a point of attraction of salient features (Positional Markedness). The focus is on the less familiar effect of get-together prominent elements in order to shed new light on several vocalic adjustments that have been unsatisfactorily explained in…
Variació morfofonològica. Variants morfològiques
Morphological variation can be considered to take place in two levels: on a superficial level of phonetic nature and on a deep level of phonological nature. This study addresses the deep level of morphological variation, of morphological variation strictly speaking. It focuses on the variations of the morphological variables, that is to say, on the actual realizations of morphological variation. There are two kinds of morphological variations: of formal and of grammatical nature. Formal morphological variations are those with a phonological representations in which morphological variation is present. These are existing morphological variations. Grammatical morphological variations are those…
Asimetrías perceptivas y similitud articulatoria en la asimilación de sonoridad del catalán
La asimilación, en general, provoca tanto beneficios articulatorios ¿reduce los gestos articulatorios¿ como perceptivos ¿aumenta la perceptibilidad de los rasgos extendidos. En este trabajo centramos la atención en dos aspectos tangenciales de los procesos asimilatorios tomando como base diferentes fenómenos relacionados con la asimilación de sonoridad en catalán. En primer lugar, comprobaremos que los elementos que modifican sus rasgos ocupan normalmente una posición menos prominente que los elementos que provocan el cambio. En segundo lugar, mostraremos que cuanto más similares son dos elementos, más probabilidades existen de que interactúen entre sí. En conjunto, aportamos nuevos puntos …
Gender formal regularization in the adjectives of catalan in comparison with spanish
Con la desaparición del género neutro en el paso del latín a las lenguas románicas, los adjetivos latinos de tres terminaciones se adaptaron en catalán como adjetivos de dos terminaciones, normalmente con las marcas Ø para el masculino y -a para el femenino, como en clar-Ø ‘claro’ ~ clar-a ‘clara’; este patrón es transparente y máximamente icónico. Los adjetivos de dos terminaciones, en cambio, se convirtieron en invariables, como en catalán antiguo fort-Ø ‘fuerte’. El sincretismo de género, a pesar de los problemas de iconicidad y transparencia que genera, podría mantenerse si las clases invariables estuvieran definidas por propiedades extramorfológicas que contribuyeran a su estabilidad, …
Sobre les vocals afegides de l'alguerès
L'alguerès, a diferencia de les altres varietats del català, presenta la peculiaritat d'afegir una vocal epentètica [i] entre determinades seqüències de mots (un cunyat [i] meu, tots [i] me miren). En aquest treball es descriuen, en primer lloc, les raons que afavoreixen la tria de [i] com a vocal de suport. En segon lloc, s'analitzen els contextos en què apareix aquest element per tal de mostrar que les insercions es dirigeixen a evitar codes sil¿làbiques internes amb un grau elevat de complexitat.
Efectos graduales de la sonorización en las lenguas romances
El objetivo de este trabajo es presentar los efectos sincrónicos de la asimilación de sonoridad en las lenguas romances y analizar los principios - las regularidades - que subyacen en la variación observada. Como la exégesis del fenómeno se verá condicionada por el dominio de aplicación, dentro de la palabra o entre palabras, y por su engranaje con los cambios que afectan a las obstruyentes en posición de coda y en posición de ataque, apuntamos en primer lugar las características comunes a los fenómenos de asimilación. The aim of this paper is to present the synchronic effects of voicing assimilation in Romance languages and analyze the principles - the regularities - that underlie the obse…
Rara afis, rara avis. O del comportament fonològic especial de les fricatives labiodentals en català
L’objectiu d’aquest treball és doble. D’una banda, comparar el comportament fonològic de f i v respecte del de les altres fricatives i de les oclusives, i, de l’altra, aprofundir en les possibles causes dels patrons fonològics especials de les fricatives labiodentals i determinar quina conjunció de factors d’índole fonètica i fonològica expliquen aquest comportament.
Un análisis óptimo de la armonía del andaluz
Este trabajo presenta un análisis de la armonía vocálica del andaluz desde la perspectiva de la teoría de la optimidad. El enfoque adoptado encaja con una interpretación en términos de legitimación o marcaje posicional, que justifica la armonía por los beneficios perceptivos derivados de la extensión de rasgos asociados en un principio a posiciones estructurales débiles (como las sílabas átonas) hasta posiciones estructurales relativamente más fuertes (como las sílabas tónicas). En la armonía del andaluz, la propagación del rasgo"abierto" ([Raíz Lingual Avanzada]) originado por el debilitamiento de -/s/ o -/h/ desde la vocal átona final hasta la vocal tónica precedente garantiza mínimamente…
Marcatge posicional i prominència en el vocalisme àton
It has long been noticed that more perceptible elements tend to associate to positions that are structurally stronger to the end that several prominent features converge in the same site; and vice versa: elements of low perceptibility prototypically associate to less prominent positions ("positional markedness"). The main aim of this paper is to present the effects of positional markedness in the a-tonic vowel system of Catalan through the analysis of two cases that have not been studied in depth, i.e. the occurrence of different epenthetic vowels according to the position in which they appear in Alghero and western Catalan, and the presence of different patterns of vowel reduction in weste…
The Parallel Structures Model and the weakening of implosive /s/ in Spanish
En aquest article es presenten les premisses fonamentals del Model de les Estructures Paral·leles, un model fonològic relativament recent dins el paradigma de la fonologia autosegmental, i s’aplica per primera vegada a dades de l’espanyol. En concret, el treball se centra a il·lustrar els avantatges explicatius que comporta l’adopció del Model de les Estructures Paral·leles en el cas de l’anàlisi de les realitzacions de la /s/ en posició de coda seguida d’oclusiva sorda en interior de paraula, perquè l’àmplia gamma de realitzacions documentades per a aquest context en les varietats aspirants de l’espanyol planteja un repte important per a les teories representacionals actuals sobre la compo…
La sufixació apreciativa del català: creacions lèxiques i implicacions morfològiques
Resum: La situació de la derivació apreciativa dins la morfologia és excepcional, perquè la informació limitada que contenen, en general, les gramàtiques i els diccionaris sobre els apreciatius així com l’ús habitual d’aquestes formes en contextos familiars i informals fan que la creativitat dels parlants no es vegi limitada per normatives i que, per tant, aflorin solucions imaginatives, que, tot i la variació existent, segueixen uns condicionaments gramaticals clars. L’objectiu d’aquest treball és aportar noves dades en aquest camp a partir de formes recollides en corpus tradicionals i per internet, amb una doble finalitat: d’una banda, aprofundir en les particularitats morfològiques de la…
Darreres tendències en fonologia generativa
En els darrers anys els models fonològics basats en regles han estat substituïts per sistemes basats en principis i restriccions, com la teoria de l'optimitat. La novetat fonamental de la teoria de l'optimitat respecte dels models anteriors ha estat l'eliminació de les derivacions fonològiques, que creaven formes intermèdies abstractes i, sovint, inexplicables. El paper jugat per les regles en l'elaboració dels resultats ha estat reemplaçat per una funció que genera un llistat de formes superficials potencials a partir del qual se selecciona la forma òptima, o més harmònica. La selecció es realitza mitjançant l'avaluació global i paral·lela de tots els candidats potencials segons una sèrie …
El tractament de les formes nominals 'invariables' quant a nombre
The starting claim of this paper is that it is not accidental that in Catalan, as in Spanish, invariable nominals regarding number end in the same form as the regular plural marker, i.e., s, and thus any analysis willing to explain these words has to take this fact into account. Under this assumption, different proposals are evaluated: the existence of a `zero'-plural morph, the blocking of s (plural marker)-insertion, the deletion of s-plural marker, the ambimorphic interpretation of -s+s, the unspecified blocking of one of the two ss, and the deletion of the s-stem. The latter analysis is favoured, except for compounds whose second element is already plural, in which case the ambimorphic …
Paral·lelisme vs. serialisme en teoria de l'optimitat: interacció entre sonorització i espirantització
La teoria de l’optimitat (TO) sorgeix en els anys noranta com a resposta als problemes conceptuals generats per les teories derivacionals, basades en regles i amb formes intermèdies entre l’input i l’output l’estatus de les quals era en molts casos dubtós. En un principi, la TO optà per un model sense derivacions: una funció GEN generava tots els outputs possibles a partir de l’entrada, que eren avaluats alhora —en paral·lel— per la funció EVAL a partir d’una determinada priorització —una jerarquia— dels principis universals del component CON. Malgrat decantar-se per un model en què s’avaluen resultats finals plenament formats, Prince i Smolensky (2004) deixaven oberta la possibilitat que s…
Hòmens, homes i conflictes de naturalitat
L’objectiu d’aquest article és analitzar un exemple en què la morfologia interactua amb un component distint, la fonologia, a l’hora de seleccionar els resultats finals. L’anàlisi se centrarà en formes que presenten alternances en valencià i, en general, en català. En concret, estudiarem la forma per al plural de les arrels acabades en -n amb la intenció de mostrar que les relacions morfològiques influeixen en la forma fonològica dels mots i que, al seu torn, el marcatge fonològic influeix també decisivament en l’evolució de les estructures morfològiques. Al mateix temps, volem reforçar la idea que no hi ha solucions dialectals —o lingüístiques— millors ni pitjors, sinó que les dissemblance…
Efectos graduales de la sonorización en las lenguas romances 55-82
The aim of this paper is to present the synchronic effects of voicing assimilation in Romance languages and analyze the principles - the regularities - that underlie the observed variation. As the exegesis of the phenomenon will be determined by the application domain within a word or between words and their gear with changes affecting obstructing in coda position and in attack, we aim, firstly, to show the common features of the assimilation phenomena
Morphology in phonology. Introduction
This fourth volume of Catalan Journal of Linguistics is devoted to a topic discussed at length in the literature but which nevertheless remains a challenge for any view of phonology: the morphology-phonology interaction. The papers collected address two related issues, the role of morphological information in phonology and the role of phonological information in morphology. The first six articles (i.e. McCarthy, Wheeler, Downing, van Oostendorp, José and Auger, and Rice) deal with the former topic; the last three (i.e. Bertinetto and Jetchev, Pérez Saldanya and Vallès, and Viaplana), with the latter. Several papers (Wheeler, van Oostendorp, Rice, Bertinetto and Jetchev, Pérez Saldanya and V…