0000000000484302
AUTHOR
Xaverio Ballester
San Pedro, como era calvo / Saint Peter, as He Was Bald
Resumen. La calvicie de san Pedro que encontramos diversamente reflejada en la tradición popular católica podría muy bien deberse a un episodio referido en la Legenda Aurea (siglo xiii): cuando el apóstol predicaba en Antioquía, sus habitantes, haciendo burla de sus enseñanzas cristianas, le rasuraron la coronilla. Abstract. The fact that Saint Peter is depicted as bald in the Catholic popular tradition is probably due to an episode narrated in the Legenda Aurea (XIIIth century): when St. Peter preached in Antioch, the inhabitants shaved the top of his head in an attempt to mock the Christian law.
Tésera celtibérica en forma de cierva procedente de
Celtiberian tessera hospitalis of bronze from Burgo de Osma, Soria, Spain. It offers a deer shape and an inscription in Celtiberian language and Latin letters, which allow dating it c. 75-25 BC. Their parallels and their meaning and the text, poorly preserved, are analyzed.
Antroponimia latina mensual
(Monthly Latin Anthroponymy) Recently, it has been proposed that the use of numerals for Roman personal names is due to an association with the lunar calendar (e.g. Octauius '[born in] the eighth [month]'). However, this new proposal could face some serious and important objections.
Morman: un vell topònim valencià
De manera general l'adjectiu llatí magnus'gran' fon substituït per grandisen la major partde la Romània. En espanyol, per eixemple, la forma a penes ha perdurat en el nom ta-maño(< tam magnu-). La major perduració de magnusen la part oriental de la Penínsulaibèrica constituïx un atre detallet que caracterisa est àmbit llingüístic. Contem, en efec-te, en topònims com Campmany, Vallmanyao Vilamanyaen Catalunya, CasamanyaenAndorra, un [Sant Antoni de]Portmanyen l'illa d'Eivissa i son sòsies Portmánen Múrcia,tots en un segon component procedent del llatí magnus. En diverses variants, tenim casitotes estes formes conservades també com a antropònims.
Sobre el origen anindoeuropeo de los ástures y maragatos
Que un tercer grupo, junto a iberos y antiguos aquitanos, de indigenas hablantes de alguna lengua no indoeuropea haya existido en el cuadrante nordoccidental de la Peninsula Iberica parece una propuesta casi inevitable por una convergencia de argumentos. Constituira precisamente esta circunstancia el fundamental sosten de la propuesta, ya que aun en el caso de que individualmente cada uno de estos argumentos resultara explicable sin recurrir a la —denominemosla provisionalmente— hipotesis anindoeuropea, en su conjunto tal convergencia testimonial resultaria dificilmente explicable sin tener en cuenta esta la posibilidad mas obvia y sencilla. En apoyo de un componente anindoeuropeo en aquell…
Llobell: un sobrenom valencià
Com és sabut, el nom del "llop" ha generat directament o indirecta multitut d'antropònims en no poques llengües (anglés Wolf, espanyol López, gòtic Wulfila, llatí Vlpius, polac Wilk, serp-croat Vuk, vasc Otxoa...). El valencià dispon del sobrenom o llinage Llop (del llatí lupu-) i també d'una forma que podem considerar pròpia: el diminutiu Llobell. Segons els data per a 2017 del padró de l'Institut Nacional d'Estadística, 916 espanyols porten Llobell com a primer llinage, la majoria dels quals han naixcut en les tres províncies valencianes, sobretot en Alacant (517 individus i una proporció de 0,432 ), seguida de Valéncia (236 - 0,119) i Castelló (8 - 0,019). Tenim també una variant gràfica…
Diligent: el valencià noucentiste
Dos exitoses comèdies valencianes escrites per Felipe Meliá, ¡Páre vosté la burra, amic! i ¡Tot per un chiquet!, foren adaptades per al públic català per Agustí Collado. Basta comparar el primer acte de ¡Páre vosté la burra, amic!, estrenada en 1928, i sa versió catalana, El fill de son pare (1935), per a poder apreciar les numeroses, congruents i sistemàtiques diferències existents entre els dos texts, evidenciant que el dialecte valencià central resultava prou alié per a un públic de parla catalana. Two successful Valencian comedies written by Felipe Meliá ¡Páre vosté la burra, amic! (―Stop the donkey, my friend!‖) and ¡Tot per un chiquet! (―All because of a kid!‖) were adapted for the Ca…
La Tésera Celtibérica de Virovesca (Briviesca, Burgos)
espanolEn este articulo presentamos una nueva tesera celtiberica de hospitalidad con inscripcion en escritura celtiberica. La tesera, pisciforme, fue hallada cerca del oppidum celtiberico de la antigua Virovesca, actualmente Cerro de San Juan (Briviesca, Burgos). Aunque la pieza esta muy deteriorada, su autenticidad nos parece dificilmente discutible. EnglishIn this paper we present a new Celtiberian tessera hospitalis with an inscription in Celtiberian script. The tessera is fish–shaped and was found near the Celtiberian oppidum of Virovesca, nowadays Cerro de San Juan (Briviesca, Burgos). Although the piece is severely damaged, its authenticity seems to be unquestionable.
Un valencianísimo apellido: navarro
(A very Valencian family name: Navarro) The high density of the surnameNavarro 'Navarrese' in the Valencian territory represents a major problem for thosedefending that Valencia was linguisticallyrepopulated when the Muslim kingdom wasreconquered by the troops of the Aragonese Crown in the XIIIthcentury.
Insurgent : el valencià huitecentiste
Encara que N. Fages havia publicat sos aforismes rurals en català (Cartilla rural, 1849), uns poquets anys més tart R. Brusola sentí la necessitat de traduir dita obra al valencià (El amic dels Llauradors, 1853). A pesar de l'evident afinitat de les dos llengües, la comparació entre abdós texts evidencia la falàcia de la tan a sovint cacarejada ―unitat de la llengua‖, tal com demostra la coherent falta d'equivalències llingüístiques i que resulta fàcilment detectable, en primera instància, en numerosos llocs paralels. Although N. Fages had published some rural aphorisms in Catalan (Cartilla rural, 1849), shortly afterwards R. Brusola felt the need to translate this work into Valencian (El a…
Oso ominoso
Oso ominoso
“Osito”, “Bajo la Ciudad” y Demás Lúbricas Toponimias de Más
El noble objetivo de rescatar para el caudal romanico aquel lexico latino hasta ahora no reconocido y supuestamente oculto en la toponimia romanica puede –de modo provechoso, creemos– complementarse con la operacion inversa de rescatar el lexico prelatino soterrado en la toponimia romanica. El analisis etimologico de toponimos cuales Asco , Ejea , Estepa , Iniesta , Niebla , Osseto , Segarra o Segorbe sin ponderar debidamente el material prerromano, puede comportar graves errores interpretativos. Palabras clave: Toponimia; latin; romanico; prerromano; Linguistica.
10 notiues sobre lliteratura romana
A manera de beceroles presentem 10 notetes, producte de la comparació entre la lliteratura romana ―junt en la grega antiga― i les lliteratures mo-dernes occidentals. Pronte salten a la vista importants diferències, internes i externes. L'adequat estudi de la lliteratura romana comporta tindre en cónter eixes característiques peculiars i distintives.