EL DERECHO A LA EDUCACIÓN EN EL SISTEMA INTERNACIONAL EUROPEO, POR PABLO MEIX CERECEDA.

Reseña de EL DERECHO A LA EDUCACIÓN EN EL SISTEMA INTERNACIONAL EUROPEO, POR PABLO MEIX CERECEDA.

Repressió de Normalistes i renovació / involució pedagògica

La majoria dels estudis que, fins ara, s’han publicat al voltant de la depuració franquista del cossos docents han aduït com causa de sanció la seva participació en una pedagogia progressista. Però la investigació que estem duent a terme sobre el professorat de les Normals del País Valencià, ens duu a interrogar-nos sobre si la renovació pedagògica ha estat un càrrec decisori a l’hora d’imposar les sancions, perquè de l’anàlisi de les seues pràctiques escolars, de les seues publicacions i del seu procés depurador, hem arribat a la conclusió que la renovació pedagògica ha estat comuna a professors de signe ideològic contraposat i en cap cas es va aduïr com un sarg en contra. És la nostra int…

Un nuevo aprendizaje pedagógico en el Magisterio de postguerra

El efecto intimidador de la depuración es evidente en el caso del Magisterio y cumple el objetivo primordial del proceso depurativo franquista: prevenir de futuros comportamientos indeseables. El miedo produjo un aprendizaje político y pedagógico nuevo y las exigencias del Nuevo Orden propician la modificación de las creencias pasadas que son sustituidas por otras más acordes con la nueva situación política y pedagógica. A partir del análisis de 2.500 expedientes de depuración de maestros valencianos, pretendemos ofrecer informaciones sobre la percepción de la política educativa republicana y sobre las resistencias que el Magisterio de la província de València dicen haber ofrecido a esta po…

Historia de la educación : revista interuniversitaria

Se exponen determinados aspectos relacionados con la infancia durante la Guerra Civil española. En concreto, se analiza el comportamiento de los niños en una guerra fratricida, en la que la infancia está sometida a presiones ideológicas. Expone la dificultad de los niños para entender el hecho de que aquel que ayer era ciudadano de una misma nación, hoy ya no lo sea, o que aquel que fue amigo, hoy deje de serlo. Las colonias de la guerra adquieren características de colonias permanentes, y no sólo para un mes de verano, asumiendo, sobre todo, el carácter de refugio protector de las calamidades de la guerra. Castilla y León Universidad de Salamanca. Facultad de Educación; Paseo de Canalejas,…

Memòria i oblit en la història de l’educació

-Juan.M.Fernandez@uv.es Després de posar de manifest el caràcter de la memòria i l’oblit en la seua relació amb la història i després d’assenyalar la importància i els riscos de la memòria en el quefer històric, aquest article fixa la seua atenció en l’estudi de la manipulació i confiscació que pateix la memòria escolar sobretot durant el franquisme, centrant el seu interès tant en la justificació política i en les actuacions sobre els llocs i depositaris de la memòria en què s’executa aquella confiscació, com en la conseqüència d’eixa política repressiva: la rectificació de la memòria escolar i la invenció d’una memòria nova. La dimensió moral dels usos de la memòria i de l’oblit referida …

Conseqüències de la Guerra Civil : la depuració i l’exili interior del magisteri

-Juan.M.Fernandez@uv.es Partint del concepte d’exili interior i de la literatura autobiogràfica com a font privilegiada per a l’estudi de l’exili interior dels mestres i les mestres depurats, l’article s’endinsa en el que va suposar qualitativament i quantitativament la repressió franquista empresa contra el magisteri. D’altra banda, entenent que l’estudi de l’exili interior connecta amb la recuperació de la memòria històrica, es fa una valoració de l’exigència ètica i de la restitució moral que comporta. Després d’aquesta introducció, s’examinen les diverses formes en què es va manifestar l’exili interior: la presó, l’autoexili preventiu, l’exili professional (acompliment de treballs impro…

El trencament d'una il•lusió: la depuració del Magisteri a la Vall d'Albaida

Després deis projectes que el govern republicà havia començat a fer realitat a una comarca com la Vall d'Albaida (creació de noves escoles,formació del professorat, implantació de nova metodología, arrelament al medí, alfabetització d'adults, construcció d' edificis escolars, revalorització social del paper del mestre, reivindicació del valencia com a llengua d'ensenyament) va succeir una altra llarga etapa de penúria. D'escoles i de mestres. A l'igual que a la resta de la província i del conjunt de l'Estat espanyol, la depuració soferta pel Magisteri de la Vall, tant des d'un punt de vista de tot el col·lectiu com individualrnent, tindra com a conseqüència directa la progressiva implantaci…

Análisis del proceso educativo y socializador de un joven que terminó abrazando la ideología fascista (1913-1955)

Se analiza parte de un conjunto de textos, -integrado por cuatro mil novecientas ochenta carillas manuscritas correspondientes a mil trescientos treinta y tres egodocumentos-, cuyo protagonista es uno de los fundadores de las JONS valencianas, amén de otros documentos personales: carnés, fotografías, etc. Aproximadamente el 59% de dichos documentos están fechados entre 1884 y 1939, y el resto entre 1940 y 1955. El protagonista de los documentos, L. M., fue uno de los procesados en el Sumario número 102, de 1937, conocido en Valencia con el nombre de 'El de la Quinta Columna', ya que fue miembro de la organización clandestina de la Falange valenciana en la zona de Levante, hasta que logró ev…

La depuració del Magisteri primari. Cullera i la Ribera Baixa (1939-1946)

Anàlisi quantitatiu i qualitatiu de la depuració del Magisteri exercida pel franquisme en la comarca de la Ribera Baixa, amb especial referència a Cullera. Procediment de depuració, càrrecs endossats, sancions i conseqüències per l'ensenyament primari en els anys posteriors.

ESE. Estudios sobre educación

Resumen basado en el de la publicación Título, resumen y palabras clave también en inglés Se reflexiona sobre la forma de entender la moral y su enseñanza, del movimiento de la Escuela Nueva, así como su relación con la educación cívica. Se describen las características de este movimiento pedagógico, así como sus modos de concebir la práctica en esos ámbitos formativos. La Escuela Nueva entiende la educación moral no como una materia especial de la enseñanza sino como un aspecto particular de todo el sistema y se basa en una pedagogía de libertad y disciplina, con procedimientos de autonomía y cooperación escolar a seguir para mejorar las capacidades morales y sociales. Se identifican las p…

El problema de l’escola rural durant la Segona República

-Juan.M.Fernandez@uv.es -M.Carmen.Agullo@uv.es La manca d’identitat pròpia és el tret que millor ha caracteritzat la nostra escola rural. Nascuda a imitació de la urbana, ni polítics ni pedagogs s’han preocupat de la seva peculiaritat, teixint, al seu voltant, una història d’oblits, marginació i penúria. L’arribada de la Segona República, però, va encetar una nova etapa en què se li dedicava una certa atenció, en considerar el seu desenvolupament com a exigència irrenunciable per a la construcció de la República democràtica. En aquest article ens proposem, després d’una ràpida mirada històrica al voltant dels seus aspectes materials, organitzatius i pedagògics, analitzar els problemes que a…

Purga de mestres a La Safor

S'aborda la depuració del magisteri primari en La Safor des de dos òptiques diferenciades: una panoràmica general per tal d'establir algunes precisions conceptuals sobre la repressió que va patir el Magisteri en els primers anys del franquisme; i una segona on s'explica el procés que va seguir la depuració a la província de València i, de manera detallada, per les i els mestres de La Safor, explicant causes, percentatges de sancionats i conseqüències.

Carmen Agulló y Juan Manuel Fernández entrevistados por Alberto Gómez Roda, Pilar Maestro Y Dolores Sánchez Durá

Moral and Civic Education. The New School’s Contribution

Our aim is to establish a reflexive analysis about the way in which the New Education’s movement understands morality and the way it is meant to be taught, as well as its particular entail with civic education. We offer a synthesis of the investigation, which has its base on some not vey spread primary sources of authors and institutional organs of the movement. With it we clarify the meaning and the ways through which pedagogical currents shaped, in the beginning of the 20th century, a new way of conceiving the practice of these formative areas. We also identify the perspectives of methodological renovation that in this moment arose. These contributions, the result of which are summarized …