0000000000609575
AUTHOR
Paula Cruselles
showing 3 related works from this author
Acoustic properties and perception of minimal contrasts in Valencian Catalan sibilants
2017
El valencià estàndard presenta tres consonants fricatives sibilants: /s/, /z/ i /S/.Mentre que el contrast entre /z/ i /s/ sembla indiscutible, l’existència d’unaoposició real entre /S/ i /s/ és més dubtosa. El primer objectiu d’aquest treball éscomprovar si, en un estil de parla hiperarticulat (Fonet, Gonzàlvez et al., 2007), laconsonant /s/ és diferent de /z/ i de /S/ tenint en compte set paràmetres acústics:durada, harmonicitat, pic espectral i quatre moments espectrals: centre de gravetat,desviació estàndard, asimetria i curtosi. Les dades revelen que /z/ i /s/ contrastenclarament en durada, harmonicitat i asimetria; /S/ i /s/ contrasten en harmonicitat,desviació estàndard, curtosi i, e…
Morphological analogy and phonological markedness in the inchoative verbs of catalan
2020
espanolLa analogia entre formas de un paradigma morfologico puede dar lugar a alomorfos marcados desde el punto de vista de la fonologia. En este estudio nos centramos en el analisis del incremento incoativo -isc- [isk] que se puede realizar en el catalan de Valencia con una sibilante palatal en los verbos incoativos de la tercera conjugacion: por ej., servixc [seɾviʃk] ‘sirvo’. A pesar de que el grupo consonantico [ʃk] se considera marcado fonologicamente, esta forma palatalizada parece haber sustituido a la forma tradicional del catalan occidental con una sibilante alveolar -isc- [isk], por analogia con formas del presente de indicativo como servix [seɾviʃ] ‘sirve’. Los resultados del est…
Variabilitat en la realització del contrast en les sibilants sordes del català i del romanés
2021
El romanés i el valencià presenten un contrast similar entre la sibilant no palatal /s/ i la sibilant palatal /?/, però l’articulació de les dues consonants presenta diferències entre les dues llengües. D’una banda, en romanés /s/ es realitza com a dental, més avançada que en valencià; de l’altra, /?/ presenta en romanés un grau de palatalitat major, amb més endarreriment articulatori que en valencià. El primer objectiu és descriure les característiques acústiques d’aquestes consonants a partir del centre de gravetat i comprovar si aquest moment espectral és un bon indicador per a caracteritzar /s/ i /?/ en les llengües estudiades. El segon objectiu és determinar si existeixen diferències e…