0000000000609575
AUTHOR
Paula Cruselles
Acoustic properties and perception of minimal contrasts in Valencian Catalan sibilants
El valencià estàndard presenta tres consonants fricatives sibilants: /s/, /z/ i /S/.Mentre que el contrast entre /z/ i /s/ sembla indiscutible, l’existència d’unaoposició real entre /S/ i /s/ és més dubtosa. El primer objectiu d’aquest treball éscomprovar si, en un estil de parla hiperarticulat (Fonet, Gonzàlvez et al., 2007), laconsonant /s/ és diferent de /z/ i de /S/ tenint en compte set paràmetres acústics:durada, harmonicitat, pic espectral i quatre moments espectrals: centre de gravetat,desviació estàndard, asimetria i curtosi. Les dades revelen que /z/ i /s/ contrastenclarament en durada, harmonicitat i asimetria; /S/ i /s/ contrasten en harmonicitat,desviació estàndard, curtosi i, e…
Variabilitat en la realització del contrast en les sibilants sordes del català i del romanés
El romanés i el valencià presenten un contrast similar entre la sibilant no palatal /s/ i la sibilant palatal /?/, però l’articulació de les dues consonants presenta diferències entre les dues llengües. D’una banda, en romanés /s/ es realitza com a dental, més avançada que en valencià; de l’altra, /?/ presenta en romanés un grau de palatalitat major, amb més endarreriment articulatori que en valencià. El primer objectiu és descriure les característiques acústiques d’aquestes consonants a partir del centre de gravetat i comprovar si aquest moment espectral és un bon indicador per a caracteritzar /s/ i /?/ en les llengües estudiades. El segon objectiu és determinar si existeixen diferències e…
Morphological analogy and phonological markedness in the inchoative verbs of catalan
espanolLa analogia entre formas de un paradigma morfologico puede dar lugar a alomorfos marcados desde el punto de vista de la fonologia. En este estudio nos centramos en el analisis del incremento incoativo -isc- [isk] que se puede realizar en el catalan de Valencia con una sibilante palatal en los verbos incoativos de la tercera conjugacion: por ej., servixc [seɾviʃk] ‘sirvo’. A pesar de que el grupo consonantico [ʃk] se considera marcado fonologicamente, esta forma palatalizada parece haber sustituido a la forma tradicional del catalan occidental con una sibilante alveolar -isc- [isk], por analogia con formas del presente de indicativo como servix [seɾviʃ] ‘sirve’. Los resultados del est…