Sociología del desenvolupament i límits ecològics

La interpretació convencional del canvi social contemporani depèn de la sociologia del desenvolupament o modernització, la qual és, en gran manera, un corol·lari de la teoria econòmica del creixement. Les crítiques al creixement fetes pels economistes ecològics (Georgescu-Roegen, Daly i altres) tenen, en conseqüència, diverses implicacions per a la sociologia del canvi social. L'article conté una exploració preliminar d'algunes d'aquestes implicacions. S'hi il·lustra la dependècia entre teoria del canvi social i creixement econòmic en referència a les tesis de transició a la societat postindustrial de Bell. La possibilitat de generalitzar el model de societat de les actuals zones industrial…

ENGO TUNGO RINGO BINGO: Las políticas del cambio climático y las transiciones a sociedades poscarbono

El título de este artículo tiene algo de irónico, pero no es inventado. Reproduce las denominaciones abreviadas de cuatro de los nueve grupos o sectores en que se clasifican los observadores acreditados de la sociedad civil para la cumbre del cambio climático en París (la COP21). Organizaciones no gubernamentales, respectivamente, ecologistas, sindicales, científicas y empresariales. De alguna manera, supongo, hay que poner orden en una babel donde se espera la presencia de cincuenta mil personas procedentes de las más diversas partes del mundo. De alguna manera hay que simplificar el barroquismo conceptual y lingüístico que inevitablemente tiende a imponerse en un contexto así. Pese a la d…

Consumo y medio ambiente en el País Valenciano (1980-2000)

At the end of the 1970s, after more than a decade of intense economic development, some marks of the mass consumption model were engraved in the Valencian society: a commercialisation system increasingly dominated by large corporations which trade in worldwide markets and use massive advertising; an animal-protein based diet, with products imported from far-away countries, with a strong presence of highly processed and packaged food and beverage; mobility based on cars; preference for owned housing, sub-urbanisation tendency, and growing energy use; «use-and-dump» culture defined by short life of products and high production of waste. This consumption model is highly homogenous and indicate…

El cambio social más allá de los límites al crecimiento: un nuevo referente para el realismo en la sociología ecológica

La sociología ecológica de los últimos años, a través de diversos enfoques, ha expresado una grave preocupación: nuestra civilización ha superado los límites naturales para el crecimiento. Población y economía, las dos variables fundamentales en este tema, han traspasado hace tiempo todas las fronteras, incluso las que hablan de un desarrollo sostenible. Esto afectaría a todas las teorías sociológicas contemporáneas. De ello trata el presente ensayo, profundizando en cuatro perspectivas diferentes: la gobernanza de la complejidad, el postdesarrollo y el desarrollo local alternativo, los escenarios de un decrecimiento y cuesta abajo prósperos y, finalmente, las visiones de un colapso catastr…

Degrowth, the past, the future, and the human nature

Abstract In the last years, different sources point to a same message: industrial civilization has entered an overshoot mode, the natural limits to growth have been already surpassed. This frontier does not wait for us in the future; it already belongs to our past. If population and the economy are truly beyond the limits, then current visions and theories of social change would be deeply perturbed. If the development era is approaching its end, then many sociological theories on current societies will share the same destiny, sustainable development doctrines between them. It is worth to examine theories that explicitly look at the social world this way or that – at least – are not incompat…

Flexible employment practices and working time patterns: the potential for and limits of ecological impact

The discussion about the relationship between employment policy and environment policy has been predominantly about the extent to which environmental issues can be brought into industrial relations policy. Environmental problems are perceived as additional factors of influence, which have an impact on job security and working conditions, and which have so far not been adequately taken into account in standards and rules. From the current viewpoint of union representatives, conservation of the environment is being brought into discussion in the form of an "employment policy extended to include the environment". Progress made in this field in recent years is increasingly undermined by radica…

Prípiat o el Sol: en diálogo con la propuesta ecosicialista de Joaquim Sempere

La sociología francesa a partir de Durkheim, una aportación sustancial: (Salvador Juan, La Escuela Francesa de Socioantropología) [Ressenya]

Towards the Post-Carbon Society: Searching for Signs of the Transition and Identifying Obstacles

The transition to a post-carbon society, in which the consumption of fossil fuels falls over time, is determined by the need to prevent catastrophic climate change, the increasing cost of energy and complex combinations of both these causes. The transition will not only entail political adjustments and the replacement of some technologies by others, but will be accompanied by social and cultural changes that bring about substantial modifications in the organization of our societies and our ways of life. Based on the situation in Spain, this article analyses whether the current conditions, which date back to the crisis that began in 2007, favour a benign and smooth transition, or, on the con…

Translimitación y cambio climático

El progrés i els límits del planeta: algunes lliçons per al segle XXI del debat entre Godwin i Malthus

A les acaballes del segle XVIII es va produir un debat que, en substància, és el mateix que avui discuteix els límits al creixement. Condorcet (1793-1794) va mantenir que el perfeccionament humà no s’aturaria mai. Va descartar la possibilitat que la finitud del planeta esdevingués una barrera amb arguments que, en el llenguatge d’avui, s’expressarien com a esperança que les amenaces se situen en un futur llunyà, així com en termes d’ecoeficiència, desmaterialització i postmaterialisme. Com una mena de segons pensaments, Condorcet va inventar el desenvolupament sostenible! Godwin (1793) presentà la seua pròpia versió de la idea, afegint-hi que el progrés interminable només seria possible mit…