0000000001000412
AUTHOR
Pau Martín Miñana
La bifurcació dialectal del sistema demostratiu valencià en l'època moderna
Aquesta investigació té com a objectiu principal identificar i localitzar els diversos processos pels quals el valencià forma el seu propi sistema demostratiu, diferent del sistema català general. Al final de l’edat mitjana, el català gesta un sistema ternari a través d’un nou grau intermedi, que emergeix a partir de formes inicialment anafòriques ((aqu)eix, això, aquí) que entren en terreny díctic. No obstant això, durant l’edat moderna ocorren més alteracions. En algunes àrees com la valenciana i la ribagorçana es manté el sistema ternari amb la modificació d’algunes formes (ex. este o ahí). En canvi, en la major part del català el sistemademostratiu es redueix a una organització binària.…
Emotivity in Valencian demonstratives
Més que una proximitat metafòrica cap al referent, la dixi emotiva, afectiva o empàtica produeix proximitat cap a l’oient arran de l’atenció conjunta i/o l’avaluació del referent. Aquest treball estudia els usos del demostratiu (com ara, la funció nominal o adverbial, el grau, el mode referencial, el caràcter humà, etc.) i de les seues construccions (anteposades al nom, posposades al nom o sense nucli nominal) per a comprovar quin tipus de demostratius tendeixen a tindre referents que són valorats de manera positiva o negativa. Per a realitzar aquesta exploració, hem recollit 383 formes demostratives d’un corpus propi (CoValC) format per converses col·loquials entre valencianoparlants de di…
La alternancia diacrónica entre /l/ y /ɾ/ tras oclusiva o /f/ en español y portugués
Desde el latín vulgar hasta las lenguas románicas podemos observar casos de pérdida o cambio entre las líquidas en los grupos con oclusiva o /f/: CLAVE > chave (port.), llave (esp.), chiave (it.) o cheie (rom.). En el conjunto ibérico se percibe que el portugués rechazó muchos más casos de oclusiva o /f/ + /l/, bien en los grupos consonánticos: praza ( chave (Portuguese), llave (Spanish), chiave (Italian) or cheie (Romanian). In the Ibero-Romance languages we can realize that Portuguese rejected more cases of stop consonant or /f/ + /l/, as much in the consonantal groups: praza (< *PLATTEA), igreja (< *ECCLESIA), as without forming them, in origin: falar (< PARABOLARE), povo (< POPULU(M)). …