0000000001219369
AUTHOR
Jesús Jiménez
Harmonia vocàlica: paràmetres i variació
L'harmonia vocàlica és un fenomen assimilatori que comporta, en general, beneficis articulatoris per a l'emissor i beneficis perceptius per al receptor, tot i que aquests guanys vénen acompanyats per l'afebliment o fins i tot per l'eliminació de propietats subjacents de les vocals harmonitzades. Per aquest motiu, els paràmetres que regulen l'extensió dels trets propagats han de determinar, en cada cas, quines són les causes que afavoreixen la igualació malgrat la pèrdua d'informació concomitant. L'objectiu d'aquest treball és revisar, amb exemples extrets de les llengües romàniques de la península Ibèrica, algunes de les característiques compartides pels diferents fenòmens d'harmonia vocàli…
Producción del sistema vocálico del español por hablantes de chino
En este trabajo se comparan los sistemas vocálicos del español y del chino pronunciados por hablantes nativos con el objetivo de presentar a continuación las peculiaridades del sistema vocálico español de un grupo de estudiantes de China con un nivel intermedio de español. El estudio de las similitudes y las diferencias entre los sistemas nativos nos ha permitido prever en qué áreas pueden diferir las vocales pronunciadas por aprendices chinos de las vocales españolas. Los resultados indican que el sistema vocálico español de los estudiantes chinos es estructuralmente similar al sistema nativo, pero con algunas diferencias fonéticas: en primer lugar, tiene una extensión mayor por lo que res…
Els malnoms d'Atzeneta
Els malnoms d'Atzeneta
De la coarticulación a la armonía vocálica en valenciano
En la bibliografía se considera que la armonía vocálica surge generalmente como una fonologización de un proceso previo de coarticulación parcial entre vocales. El objetivo de este estudio es presentar dos variedades del valenciano septentrional que corresponderían a los dos estadios en la consolidación de la armonía. Por una parte, la variedad de Nules, que presenta en general elevados índices de coarticulación entre una vocal labial tónica /ɔ/ y una vocal baja postónica, pero que solo presenta igualación total de los rasgos en un contexto especialmente asimétrico: cuando la vocal baja aparece en posición postónica interna. Por otra, la variedad de Borriana, en que una vocal baja se asimil…
Vocalic adjustments under Positional Markedness in Catalan and other Romance languages
While in a wide range of phonological theories preservation under prominence is a well noticed effect, there are few explanations for the accumulation of prominent properties in a particular position. Both tendencies, however, as well as their interaction, are particularly suited to formal expression within Optimality Theory. The aim of this paper is to show that the word-initial position is a site of vowel preservation (Positional Faithfulness) and a point of attraction of salient features (Positional Markedness). The focus is on the less familiar effect of get-together prominent elements in order to shed new light on several vocalic adjustments that have been unsatisfactorily explained in…
Estructura del vers i variació lingüística en textos antics: els poemes d’Ausiàs March
L’objectiu d’aquesta presentació és mostrar que diversos aspectes de la mètrica com el recompte sil·làbic, la rima i els patrons rítmics, ens poden ajudar a extraure informació sobre la variació lingüística d’altres èpoques. El treball analitza algunes variants formals presents en els poemes d’Ausiàs March (1397–1459) que serveixen per a satisfer els requeriments mètrics del vers. Pel que fa al recompte de síl·labes, ens centrarem en el tractament doble, com a hiats o com a diftongs, de les seqüències vocàliques decreixents: tot i l’aclaparadora majoria de formes amb hiat, les dades deixen entreveure que en aquell temps ja actuaven algunes de les restriccions vigents en l’actualitat, com la…
De la coarticulación a la armonía vocálica en valenciano
En la bibliografía se considera que la armonía vocálica surge generalmente como una fonologización de un proceso previo de coarticulación parcial entre vocales. El objetivo de este estudio es presentar dos variedades del valenciano septentrional que corresponderían a los dos estadios en la consolidación de la armonía. Por una parte, la variedad de Nules, que presenta en general elevados índices de coarticulación entre una vocal labial tónica /ɔ/ y una vocal baja postónica, pero que solo presenta igualación total de los rasgos en un contexto especialmente asimétrico: cuando la vocal baja aparece en posición postónica interna. Por otra, la variedad de Borriana, en que una vocal baja se asimil…
Asimetrías perceptivas y similitud articulatoria en la asimilación de sonoridad del catalán
La asimilación, en general, provoca tanto beneficios articulatorios ¿reduce los gestos articulatorios¿ como perceptivos ¿aumenta la perceptibilidad de los rasgos extendidos. En este trabajo centramos la atención en dos aspectos tangenciales de los procesos asimilatorios tomando como base diferentes fenómenos relacionados con la asimilación de sonoridad en catalán. En primer lugar, comprobaremos que los elementos que modifican sus rasgos ocupan normalmente una posición menos prominente que los elementos que provocan el cambio. En segundo lugar, mostraremos que cuanto más similares son dos elementos, más probabilidades existen de que interactúen entre sí. En conjunto, aportamos nuevos puntos …
Gender formal regularization in the adjectives of catalan in comparison with spanish
Con la desaparición del género neutro en el paso del latín a las lenguas románicas, los adjetivos latinos de tres terminaciones se adaptaron en catalán como adjetivos de dos terminaciones, normalmente con las marcas Ø para el masculino y -a para el femenino, como en clar-Ø ‘claro’ ~ clar-a ‘clara’; este patrón es transparente y máximamente icónico. Los adjetivos de dos terminaciones, en cambio, se convirtieron en invariables, como en catalán antiguo fort-Ø ‘fuerte’. El sincretismo de género, a pesar de los problemas de iconicidad y transparencia que genera, podría mantenerse si las clases invariables estuvieran definidas por propiedades extramorfológicas que contribuyeran a su estabilidad, …
PRODUCTION OF THE SPANISH VOWEL SYSTEM BY CHINESE SPEAKERS
RESUMEN En este trabajo se comparan los sistemas vocálicos del español y del chino pronunciados por hablantes nativos con el objetivo de presentar a continuación las peculiaridades del sistema vocálico español de un grupo de estudiantes de China con un nivel intermedio de español. El estudio de las similitudes y las diferencias entre los sistemas nativos nos ha permitido prever en qué áreas pueden diferir las vocales pronunciadas por aprendices chinos de las vocales españolas. Los resultados indican que el sistema vocálico español de los estudiantes chinos es estructuralmente similar al sistema nativo, pero con algunas diferencias fonéticas: en primer lugar, tiene una extensión mayor por lo…
Sobre les vocals afegides de l'alguerès
L'alguerès, a diferencia de les altres varietats del català, presenta la peculiaritat d'afegir una vocal epentètica [i] entre determinades seqüències de mots (un cunyat [i] meu, tots [i] me miren). En aquest treball es descriuen, en primer lloc, les raons que afavoreixen la tria de [i] com a vocal de suport. En segon lloc, s'analitzen els contextos en què apareix aquest element per tal de mostrar que les insercions es dirigeixen a evitar codes sil¿làbiques internes amb un grau elevat de complexitat.
Coarticulació i harmonia vocàlica en valencià septentrional
L’harmonia vocàlica del valencià és un fenomen pel qual la vocal àtona final a s’assimila a les vocals mitjanes tòniques [ɛ] i [ɔ] precedents (cf. terra [ˈtɛrɛ], cosa [ˈkɔzɔ]). Una de les assumpcions de la bibliografia és que aquesta assimilació s’associa amb l’especial obertura de les vocals mitjanes obertes en valencià. En aquest treball estudiarem dos parlars pertanyents al valencià septentrional —el de Nules, que no presenta harmonia, i el de Borriana, que presenta harmonia únicament en la sèrie velar— per comprovar si, efectivament, l’harmonia implica una major obertura de la vocal [ɔ] en el parlar de Borriana. Amb aquest objectiu analitzarem i compararem els valors dels formants de le…
Efectos graduales de la sonorización en las lenguas romances
El objetivo de este trabajo es presentar los efectos sincrónicos de la asimilación de sonoridad en las lenguas romances y analizar los principios - las regularidades - que subyacen en la variación observada. Como la exégesis del fenómeno se verá condicionada por el dominio de aplicación, dentro de la palabra o entre palabras, y por su engranaje con los cambios que afectan a las obstruyentes en posición de coda y en posición de ataque, apuntamos en primer lugar las características comunes a los fenómenos de asimilación. The aim of this paper is to present the synchronic effects of voicing assimilation in Romance languages and analyze the principles - the regularities - that underlie the obse…
Acoustic properties and perception of minimal contrasts in Valencian Catalan sibilants
El valencià estàndard presenta tres consonants fricatives sibilants: /s/, /z/ i /S/.Mentre que el contrast entre /z/ i /s/ sembla indiscutible, l’existència d’unaoposició real entre /S/ i /s/ és més dubtosa. El primer objectiu d’aquest treball éscomprovar si, en un estil de parla hiperarticulat (Fonet, Gonzàlvez et al., 2007), laconsonant /s/ és diferent de /z/ i de /S/ tenint en compte set paràmetres acústics:durada, harmonicitat, pic espectral i quatre moments espectrals: centre de gravetat,desviació estàndard, asimetria i curtosi. Les dades revelen que /z/ i /s/ contrastenclarament en durada, harmonicitat i asimetria; /S/ i /s/ contrasten en harmonicitat,desviació estàndard, curtosi i, e…
Rara afis, rara avis. O del comportament fonològic especial de les fricatives labiodentals en català
L’objectiu d’aquest treball és doble. D’una banda, comparar el comportament fonològic de f i v respecte del de les altres fricatives i de les oclusives, i, de l’altra, aprofundir en les possibles causes dels patrons fonològics especials de les fricatives labiodentals i determinar quina conjunció de factors d’índole fonètica i fonològica expliquen aquest comportament.
El llegat de les donzelles. Reflexions sobre l'estructura del sistema vocàlic valencià
La diferència bàsica entre els sistemes vocàlics del català i del castellà és el nombre major d’unitats en l’inventari del català en posició tònica, que inclou, a més de les vocals /i, e, a, o, u/ del castellà, les dues vocals mitjanes obertes /ɛ/ i /ɔ/. A banda d’un nombre major d’unitats en la posició tònica, les varietats del català presenten altres peculiaritats que apunten a una mateixa configuració global dels sistemes. Centrant-nos en les dades del valencià, mostrem que, en la posició àtona, aquesta varietat tracta el conjunt de vocals obertes com una sola classe i tanca també la vocal /a/, de manera semblant al que ocorre en els dialectes orientals. En la posició tònica, d’altra ban…
Valencian vowel harmony
Valencian vowel harmony
Un análisis óptimo de la armonía del andaluz
Este trabajo presenta un análisis de la armonía vocálica del andaluz desde la perspectiva de la teoría de la optimidad. El enfoque adoptado encaja con una interpretación en términos de legitimación o marcaje posicional, que justifica la armonía por los beneficios perceptivos derivados de la extensión de rasgos asociados en un principio a posiciones estructurales débiles (como las sílabas átonas) hasta posiciones estructurales relativamente más fuertes (como las sílabas tónicas). En la armonía del andaluz, la propagación del rasgo"abierto" ([Raíz Lingual Avanzada]) originado por el debilitamiento de -/s/ o -/h/ desde la vocal átona final hasta la vocal tónica precedente garantiza mínimamente…
Marcatge posicional i prominència en el vocalisme àton
It has long been noticed that more perceptible elements tend to associate to positions that are structurally stronger to the end that several prominent features converge in the same site; and vice versa: elements of low perceptibility prototypically associate to less prominent positions ("positional markedness"). The main aim of this paper is to present the effects of positional markedness in the a-tonic vowel system of Catalan through the analysis of two cases that have not been studied in depth, i.e. the occurrence of different epenthetic vowels according to the position in which they appear in Alghero and western Catalan, and the presence of different patterns of vowel reduction in weste…
L'harmonia vocàlica i el canvi lingüístic
L’anàlisi instrumental de l’harmonia vocàlica del valencià que presentem en aquest treball vol contribuir a millorar la comprensió de diversos punts que han estat centrals en el debat sobre la fonètica i la fonologia del català en els darrers temps. L’objectiu principal del treball és analitzar com es passa de sistemes sense assimilacions a sistemes amb harmonia generalitzada i establir a través de quins estadis es desenvolupa el procés. En aquest treball, plantejarem una hipòtesi sobre el fenomen basada en la idea habitual que la variació dialectal existent pot reflectir l’evolució d’un procés; així, varietats amb harmonia incipient, amb assimilacions puntuals, poden correspondre a estadis…
Poesia bastida amb materials planers : optimització del ritme en els alexandrins d'Estellés
Metrical phonology deals with rhythmic patterns in natural languages and also with the stress grid in poetry. According to the basic hypothesis of the optimal model we follow (v. Golston, 1998, among others), verse exemplars that meet the requirements of a set of metrical constraints are preferred and, therefore, are predicted to be more frequent. To test this hypothesis, we analyze the alexandrines from Estellés' Llibre de meravelles and show that his metric preferences are grounded on general rhythmic constraints whose satisfaction can explain the frequency differences of the attested verse lines. In particular, we find constraints promoting more eurythmic lines and constraints which, on …
Interferències visibles i ocultes en el sistema vocàlic de Catarroja
El sistema vocàlic d'una llengua pot veure's alterat per influència d'una altra llengua. En analitzar aquesta influència, els treballs de sociofonètica solen centrar-se en les modificacions de l'inventari de fonemes, bé amb l'addició, bé amb l'eliminació d'unitats. A més d'aquesta mena de canvis clarament perceptibles, s'observen altres modificacions menys perceptibles que no alteren el nombre de fonemes, però que afecten la configuració global del sistema. En el nostre estudi sobre les vocals del valencià, presentem, en primer lloc, els patrons tradicionals de variació entre la posició tònica i la posició àtona que serveixen per a mantenir l'equidistància en l'eix de l'obertura entre…
Darreres tendències en fonologia generativa
En els darrers anys els models fonològics basats en regles han estat substituïts per sistemes basats en principis i restriccions, com la teoria de l'optimitat. La novetat fonamental de la teoria de l'optimitat respecte dels models anteriors ha estat l'eliminació de les derivacions fonològiques, que creaven formes intermèdies abstractes i, sovint, inexplicables. El paper jugat per les regles en l'elaboració dels resultats ha estat reemplaçat per una funció que genera un llistat de formes superficials potencials a partir del qual se selecciona la forma òptima, o més harmònica. La selecció es realitza mitjançant l'avaluació global i paral·lela de tots els candidats potencials segons una sèrie …
Estructura del vers i variació lingüística en els poemes d’Ausiàs March (1400–1459)
L’objectiu d’aquest treball és mostrar quediversos aspectes de la mètrica com el recompte sil·làbic, la rima o els patrons rítmics, ens poden ajudar a extreure informació sobre la variació lingüística d’èpoques anteriors. L’estudi analitza algunes variants formals presents en els poemes d’Ausiàs March (1400–1459) que serveixen per a satisfer els requeriments mètrics del vers. Pel que fa al recompte de síl·labes, ens centrem en el tractament de les seqüències vocàliques decreixents com a hiats o com a diftongs: tot i l’aclaparadora majoria de formesamb hiat, les dades deixen entreveure que en la llengua de March ja actuaven algunes de les restriccions vigents en l’actualitat, com la tendènci…
Paral·lelisme vs. serialisme en teoria de l'optimitat: interacció entre sonorització i espirantització
La teoria de l’optimitat (TO) sorgeix en els anys noranta com a resposta als problemes conceptuals generats per les teories derivacionals, basades en regles i amb formes intermèdies entre l’input i l’output l’estatus de les quals era en molts casos dubtós. En un principi, la TO optà per un model sense derivacions: una funció GEN generava tots els outputs possibles a partir de l’entrada, que eren avaluats alhora —en paral·lel— per la funció EVAL a partir d’una determinada priorització —una jerarquia— dels principis universals del component CON. Malgrat decantar-se per un model en què s’avaluen resultats finals plenament formats, Prince i Smolensky (2004) deixaven oberta la possibilitat que s…
Hòmens, homes i conflictes de naturalitat
L’objectiu d’aquest article és analitzar un exemple en què la morfologia interactua amb un component distint, la fonologia, a l’hora de seleccionar els resultats finals. L’anàlisi se centrarà en formes que presenten alternances en valencià i, en general, en català. En concret, estudiarem la forma per al plural de les arrels acabades en -n amb la intenció de mostrar que les relacions morfològiques influeixen en la forma fonològica dels mots i que, al seu torn, el marcatge fonològic influeix també decisivament en l’evolució de les estructures morfològiques. Al mateix temps, volem reforçar la idea que no hi ha solucions dialectals —o lingüístiques— millors ni pitjors, sinó que les dissemblance…
Efectos graduales de la sonorización en las lenguas romances 55-82
The aim of this paper is to present the synchronic effects of voicing assimilation in Romance languages and analyze the principles - the regularities - that underlie the observed variation. As the exegesis of the phenomenon will be determined by the application domain within a word or between words and their gear with changes affecting obstructing in coda position and in attack, we aim, firstly, to show the common features of the assimilation phenomena
Morphology in phonology. Introduction
This fourth volume of Catalan Journal of Linguistics is devoted to a topic discussed at length in the literature but which nevertheless remains a challenge for any view of phonology: the morphology-phonology interaction. The papers collected address two related issues, the role of morphological information in phonology and the role of phonological information in morphology. The first six articles (i.e. McCarthy, Wheeler, Downing, van Oostendorp, José and Auger, and Rice) deal with the former topic; the last three (i.e. Bertinetto and Jetchev, Pérez Saldanya and Vallès, and Viaplana), with the latter. Several papers (Wheeler, van Oostendorp, Rice, Bertinetto and Jetchev, Pérez Saldanya and V…
Els aplecs «ts» i «dz» en valencià. Una anàlisi des de la teoria de l'optimitat
This article intends to demonstrate that the final form of the clusters /ts/ and /dz/ in the Valencian dialect depends upon the behaviour of a series of universal principles referring to the syllabic structure. The author assumes that such restrictions are ranked on a language particular basis, according to the postulates of Optimality Theory (Prince & Smolensky 1993). Then, the outputs for the alveolar clusters will be the result of applying the constraint hierarchy to the set of possible candidates consistent with every input. The different results of the clusters /ts/ and /dz/ in Valencian, and this dialect' s divergences from other Catalan varieties are explained by the differences …