6533b7cefe1ef96bd12579b8

RESEARCH PRODUCT

Variació formal i canvi lingüístic en els quantificadors catalans: el paper de la pragmàtica

subject

description

EnglishThis article studies the formal variation of the masculine singular forms of the quantifiers u/un ‘one’, algu/algun ‘someone, some’, ningu/ningun ‘no-one, anyone, not one, any, none’ and cada u/cada un ‘everyone, each one’ in contemporary Catalan. The standard uses of these forms are contrasted with dialectal uses, obtained from a thorough search in oral and written corpora. In addition, they are compared with the uses in the other Romance languages and with their historical evolution in Catalan. The whole set of data, and especially the dialectal information on the Valencian area, allow us to explain the various factors that have interacted in the variation and formal change of these quantifiers. Among these factors, the fundamental role of pragmatics stands out above the rest. It is shown that, given the polysemy and synonymy caused by vacillations between the variants of the quantifiers, strategies are sought to improve communicative effectiveness, so that the differentiation between form and function becomes firmly established in the majority of quantifiers. Other prominent factors are those of analogical and, above all, phonological nature, which, on the one hand, explain the syncretism of the form un, and, on the other, enable us to understand the reasons why in the Valencian area there is a process of substitution of genuine forms by borrowings from Spanish. catalaAquest article estudia la variacio formal de les formes de masculi singular dels quantificadors u/un ‘one’, algu/algun ‘someone, some’, ningu/ningun ‘no one, anyone, not one, any, none’ i cada u/cada un ‘everyone, each one’ en catala actual. Els usos estandard d’aquestes formes es contrasten amb els usos dialectals, obtinguts a partir d’una recerca exhaustiva de corpus oral i escrit. A mes, es comparen amb els usos de la resta de les llengues romaniques i amb l’evolucio historica en catala. El conjunt d’aquestes dades, i especialment la informacio dialectal sobre la zona valenciana, permeten explicar els diversos factors que han interactuat en la variacio i el canvi formal d’aquests quantificadors. Entre aquests factors, es destaca el paper fonamental de la pragmatica. Es fa veure que, davant de la polisemia i de la sinonimia que provoquen les vacil·lacions entre les variants dels quantificadors, es busquen estrategies per a millorar l’efectivitat comunicativa, de manera que es consolida la diferenciacio entre forma i funcio en la majoria dels quantificadors. Tambe es destaquen els factors analogics i, sobretot, els fonologics, que, d’una banda, expliquen el sincretisme de la forma un, i, d’una altra, ens permeten entendre les raons per les quals en l’area geografica del valencia hi ha un proces de substitucio de formes genuines per prestecs de l’espanyol.