Search results for "ARTES"
showing 10 items of 5682 documents
La neologia: un nou camp a la cerca de la seva consolidació científica
2015
En aquest text s’ofereix una panoràmica àmplia de la neologia com a camp de coneixement i com a camp de treball. Així mateix s’exploren les relacions que la neologia manté amb altres matèries com la psicologia i la sociologia, i les seves connexions amb les tecnologies. Els neologismes són l’objecte central de la neologia com a camp de coneixement. L’article mostra la dificultat de delimitar clarament aquest objecte per tal com es tracta d’un objecte relatiu, a més de polièdric. La relativitat dels neologismes obliga a definir-los sobre la base d’establir un punt de referència a partir del qual una unitat és neològica en funció de la producció, de la recepció o de la circulació social. L’ar…
Jocs de llenguatge en escena
2015
Resum: Aquest article gira a l’entorn de la presència, en l’escena catalana, del contrast de registres lingüístics en unes versions que van més enllà del marc estricte de la normativa oficial. A aquest efecte, s’utilitzen com a objectes d’anàlisi les versions de dues peces teatrals dutes a terme en contextos històrics i sociopolítics molt diferents —la de Joan Oliver de Pygmalion, de G.B. Shaw (1957), i la de Joan Sellent de Translations, de Brian Friel (2014)— i se’n ressalten les afinitats i diferències, tant pel que fa a la tria dels materials lingüístics com als objectius dramatúrgics i ideològics.Tant en una versió com en l’altra, la transgressió freqüent de les normes de la Secció Fil…
Diachrony and Neology: Semantic Change, Subjectivization and the Representation of Thinking. The Meaning of the Catalan Verb Esmar, from ‘Setting the…
2015
L’estudi de la neologia és indestriable de l’estudi del canvi lingüístic i, doncs, de la diacronia. Ens proposem ací descriure el procés de canvi semàntic que va experimentar el verb esmar, forma patrimonial del llatí *adaestimare, paral·lela del cultisme estimar. Aquesta recerca es fonamenta en l’aprofitament dels corpus textuals i altres materials despullats manualment. Sobre aquests materials, s’ha assajat l’anàlisi de la subjectivació i de les inferències que proposa la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic (= TIICS). The study of neology is inextricably linked with the study of language change and, therefore, with diachrony. The aim of this paper is to describe the semant…
La Gramàtica valenciana de Manuel Sanchis Guarner
2015
This article studies Sanchis Guarner's Gramàtica Valenciana, trying to assess its relevant contribution, referring not only to the author's ideology and established goal, but also to its historical context and to its Catalan as well as Valencian precedents, like Fabra on one side, and Fullana, Giner and Salvador, on the other.
La neologia en societat: verba sequuntur
2015
El punt de partida d’aquest article és de caràcter social: els neologismes apareixen per referir-se a les novetats del món i a altres necessitats expressives dels parlants. Atès que els parlants consideren seva la llengua i emeten judicis poc contrastats sobre les paraules noves, en aquest article es discuteixen alguns dels interrogants més habituals sobre aquest tema: què és un neologisme?, hi ha neologismes més neològics que d’altres?, per què apareixen neologismes?, són tots igualment necessaris?, com són els neologismes del català?, el català crea neologismes o només els copia d’altres llengües? La conclusió de l’article és que el català, com qualsevol altra llengua viva, té creativitat…
Teodor Llorente i la llengua dels valencians
2010
A partir de la dècada dels anys 60 del segle XIX, els escriptors catalans començaren a bandejar les velles denominacions de «llemosí» i «llengua llemosina», aplicades a la llengua comuna, en favor de «català» i «llengua catalana». Tanmateix, els escriptors valencians, amb Teodor Llorente al capdavant, es resistiren a abandonar la denominació històrica, ja que a València l’apel·latiu «català» no gaudia de tradició terminològica, i a més creava rebuig social. En aquest sentit, l’estudi repassa la manera com, en un primer moment, Llorente no volgué renunciar a un nom secular que, tot i saber etimològicament erroni, considerava socialment més apropiat; fins que, amb el pas dels anys, i influït …
Anàlisi contrastiva de la innovació lèxica en català i en castellà
2001
The contrastive analysis of a corpus of neologisms is an appropriate way to describe and analyse the mechanisms of lexical innovation used to update the lexicon. It also shows the degree of linguistic coincidence and helps make hypotheses on the influence of some languages on others. The synchronic study of several neologisms from the Neology Observatory highlights the degree of coincidence and divergence between Catalan and Spanish with respect to two aspects: (i) the mechanisms of innovation (morphological, semantics and borrowings) and (ii) the resulting neologisms. This analysis also allows to make some hypotheses about the influence of Spanish and other languages on Catalan.
Models de traducció literària i audiovisual en català col·loquial: el cas de «Jackie Brown» de Quentin Tarantino
2015
Aquest article tracta dels models de traducció col·loquial cap al català en el cas de la versió doblada (1997), la versió subtitulada (1997) i el guió traduït (1998) de Jackie Brown (1997) de Quentin Tarantino. El nucli de l’article és l’anàlisi i la comparació de la fonètica, la morfologia, la sintaxi i el lèxic de cada traducció catalana, que s’emmarca en els models lingüístics i de traducció vigents en el període objecte d’estudi. La conclusió a la qual s’arriba és que les tres traduccions utilitzen models de llengua col·loquial diferents. El guió traduït basteix un model trencador, sobretot en qüestions de representació fonètica i en el lèxic castellà que utilitza. La versió doblada s’a…
Michelangelo Buonarroti: the distinguished homoeroticism
2018
En este artículo, proponemos una aproximación crítica a la producción lírica de Miguel Ángel Buonarroti, a partir de un dispositivo conceptual al que denominaremos “homoerotismo distinguido”. Durante la primera mitad del siglo XVI, la obra poética de Miguel Ángel Buonarroti permite recorrer las principales motivaciones culturales y estéticas que el movimiento humanista había desplegado, entre la Florencia de los Médici y la Roma de los papas. En este trabajo se propone una lectura crítica de algunos textos de sus Rimas que apuntan decididamente a la postulación de una poética personal del gran artista, basada en el idealismo platónico y en formas expresivas no del todo canónicas. In this pa…
La llengua abans de la lingüística, arran d'unes notes d'Antoni de Bastero
2001
Starting with the as yet unpublished writings of the scholar, Antoni de Bastero, the authors reflect on this Catalan author’s interest on dialectal aspects of the Catalan language. This would place Bastero in the state-of-the-arts of dialectology in this country.