Search results for "Català"

showing 10 items of 180 documents

Gender formal regularization in the adjectives of catalan in comparison with spanish

2020

espanolCon la desaparicion del genero neutro en el paso del latin a las lenguas romanicas, los adjetivos latinos de tres terminaciones se adaptaron en catalan como adjetivos de dos terminaciones, normalmente con las marcas O para el masculino y -a para el femenino, como en clar-O ‘claro’ ~ clar-a ‘clara’; este patron es transparente y maximamente iconico. Los adjetivos de dos terminaciones, en cambio, se convirtieron en invariables, como en catalan antiguo fort-O ‘fuerte’. El sincretismo de genero, a pesar de los problemas de iconicidad y transparencia que genera, podria mantenerse si las clases invariables estuvieran definidas por propiedades extramorfologicas que contribuyeran a su estabi…

Linguistics and LanguageflexiónCatalà NormalitzacióPhilosophyRomance languagesmorfología naturalLanguage and Linguisticslanguage.human_languageanalogíacatalánlanguagesincretismoespañolCatalanHumanitiesgénero
researchProduct

The oral corpora in Catalan and research into casual Catalan: the corpora of conversation and functional varieties of the Corpus de Català Contempora…

2020

Aquest treball pretén exposar el conjunt de corpus i de recerques que s’han elaborat al llarg de diferents projectes promoguts amb l’objectiu de constituir corpus representatius del català corrent (sobretot oral i col·loquial). Els projectes a què es fa referència (VARCOM i PRAGMAESTIL) s’han dut a terme des de final del segle XX i des de la Universitat de Barcelona, més en concret amb la feina desenvolupada per diferents subgrups del Grup d’Estudi de la Variació (GEV-UB), en particular pel Grup d’Estudis de Pragmàtica i Anàlisi del Discurs (GrEPAD). El treball revisa en especial un corpus oral de conversa col·loquial (COC, 2002), un corpus oral de registres (COR, 2004) i un corpus oral aud…

Linguistics and Languagemedia_common.quotation_subjectCorpora (Linguistics)corpusArtRegister (Linguistics)Language and Linguisticslanguage.human_languageCorpus (Lingüística)lingüística aplicadaCatalà parlatSpoken CatalanlanguageRegistre (Lingüística)“UNESCO:HISTORIA”Catalanvarietats lingüístiquescatalàllengua oralHumanitiesmedia_common
researchProduct

Humanism and criticism in T. S. Eliot and Carles Riba

2021

T. S. Eliot i Carles Riba són dos autors amb moltes similituds: tots dos van viure aproxi­madament durant la mateixa època (la primera meitat del segle XX), tots dos van destacar com a poetes i com a crítics, i tots dos van escriure sobre temes literaris semblants, com, per exemple, l’humanisme, i sobre diversos autors de la literatura europea, com Dante, Goethe i Baudelaire. Però les seves diferents circumstàncies biogràfiques i els diferents contextos literaris, socials i polítics van condicionar la seva concepció de l’humanisme i la seva interpretació d’alguns dels principals escriptors de la cultura occidental. L’objectiu d’aquest article és fer un exercici de literatura com­parada per …

Linguistics and Language“UNESCO:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS”Crítica literàriaperiodisme catalàcatalan journalismPhilosophyenglish journalismcatholic humanismhilaire bellocLanguage and Linguisticsperiodisme anglèsnew humanismEliot T. S. (Thomas Stearns) 1888-1965HumanismeRiba Carles 1893-1959periodisme d'entreguerresinter-war journalismhumanisme catòlicnou humanismeLiteratura europeaHumanities
researchProduct

Els discursos fundacionals sobre el català

2021

This paper attempts to draw a general perspective, from the main aspects that take part in them, of the discourses on the origin and the appearance of Catalan language that have been proposed since there has been works of historical reflection on this language. Without claiming to be exhaustive, authors and works are cited only with the intention of illustrating the different positions S’intenta traçar una perspectiva general, a partir dels principals aspectes que hi prenen part, dels discursos sobre l’origen i l’aparició de la llengua catalana que s’han proposat d’ençà que hi ha hagut treballs de reflexió històrica sobre aquesta llengua. Sense pretendre l’exhaustivitat, se citen autors i o…

Linguistics and Language“UNESCO:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS”catalan linguisticsmedia_common.quotation_subjecthistòria de la llengualingüística romànicahistory of languageCatalà -- HistòriaArtsociologia de la llenguahistory of literatureLanguage and Linguisticslanguage.human_languageCatalan language -- Historyhistòria de la literaturalanguageCatalansociology of languageromance linguisticsHumanitieslingüística catalanamedia_common
researchProduct

La llengua catalana en la literatura de viatges del primer terç del vuit-cents

2022

Aquest treball analitza les descripcions de la llengua catalana que feren els viatgers que van recórrer els Països Catalans i, especialment, el País Valencià al llarg del primer terç del segle XIX. Alhora, examina les observacions i les percepcions lingüístiques d'aquests viatgers sobre la llengua catalana, i especialment sobre la seva unitat/diversitat interna, la seva catalogació entre la resta de les llengües romàniques i l'ús d'aquesta per part dels habitants d'aquests territoris. Les obres que s'hi estudien no són només llibres de viatges, sinó també aquells textos informatius que servien als viatgers per a orientar i contextualitzar els seus itineraris: guies de viatge i obres de topo…

Linguistics and Language“UNESCO:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS”verbs de percepciócatalanmetàforametonymyCatalà Termes i locucionscatalàperception verbsmetaphorLanguage and Linguisticsmetonímia
researchProduct

The evolution of Catalan inchoative verbs from the 13th century to the 16th century

2021

En aquest treball, analitzem la subclasse de verbs incoatius del català, pertanyent a la tercera conjugació, aplicant el concepte d’exaptació (Lass 1990), que serveix per a explicar canvis que consisteixen en la reutilització de material morfològic no funcional: en els verbs incoatius, el procés d’exaptació consisteix en el reciclatge d’un afix lèxic com a increment del radical quan perd el valor semàntic inicial de ‘canvi d’estat’ i queda relegat a certs verbs de la tercera conjugació. Aquesta reutilització funcional comporta l’aparició d’una subclasse de verbs dins de la tercera conjugació que, a causa de la seua estabilitat, ha esdevingut el model flexiu majoritari d’aquesta conjugació. …

Lingüística GeneralPhilosophyMorfologia flexivaExaptacióExaptationlanguage.human_languageCatalanCatalàVerbs incoatiusInflectional morphologylanguageCatalanInchoative verbsHumanitiesELUA
researchProduct

El cambio semántico del verbo pegar en catalán (siglos XIII-XXI)

2016

This article studies the polysemy of the verb pegar from a diachronic perspective. The study is based on research conducted on an extensive corpus of texts written between the 13th and 21st centuries, as well as on the information provided by different historical dictionaries. The author identifies the different meanings acquired by the verb pegar by documenting and dating them. The analysis shows that the meanings that are most directly related with the etymological sense of sticking gradually become obsolete. In contrast, new meanings connected with them are generated, one of the most important being the sense of 'to touch with a certain amount of violence or intensity, to hit'. The inter…

LingüísticaCatalà Termes i locucions
researchProduct

PIQUERAS INFANTE, Andrés (2017): La tragedia de nuestro tiempo. La destrucción de la sociedad y la naturaleza por el capital. Barcelona, Anthropos.

2018

Lluís 187 189Andrés (2017): La tragedia de nuestro tiempo. La destrucción de la sociedad y la naturaleza por el capital. BarcelonaLa tragedia de nuestro tiempo. La destrucción de la sociedad y la naturaleza por el capital. Barcelona [Andrés (2017)]UNESCO::SOCIOLOGÍAAnthropos. Català Oltra1137-7038 8537 Arxius de sociologia 514142 2018 39 6874496 PIQUERAS INFANTE:SOCIOLOGÍA [UNESCO]
researchProduct

La mesura de l'ús de les llengües en els mitjans telemàtics

2020

La consolidació de l'entorn digital i totes les seues modalitats de comunicació ha ampliat les possibilitats d'interacció i, per tant, els àmbits d'ús de les llengües. Com a adaptació a aquesta nova realitat, en aquesta aproximació metodològica plantegem la combinació de diferents tècniques no reactives: explotació de fonts secundàries, observació sistemàtica, i mystery shopping. Les fonts d'observació directa ens permeten mesurar de manera efectiva l'ús de les llengües en la comunicació telemàtica. Els autors ho han aplicat específicament en l'administració local i en empreses de serveis. En l'àmbit administratiu, a més, això ens ha servit per a desenvolupar un índex global de presència de…

LluísEmpreses de ServeisAdministració LocalPenalva-Verdúen aquesta aproximació metodològica plantegem la combinació de diferents tècniques no reactives: explotació de fonts secundàriesXarxes socialsaixò ens ha servit per a desenvolupar un índex global de presència del valencià en els mitjans telemàtics. L?aplicació de l?índex revetla que els ajuntaments no sobrepassen el 60% de mitjans en valenciàUsos Lingüísticsper tanti mystery shopping. Les fonts d?observació directa ens permeten mesurar de manera efectiva l?ús de les llengües en la comunicació telemàtica. Els autors ho han aplicat específicament en l?administració local i en empreses de serveis. En l?àmbit administratiuUNESCO::SOCIOLOGÍAUsos lingüísticsservice companies1137-7038 8537 Arxius de sociologia 562372 2020 42 7674044 La mesura de l?ús de les llengües en els mitjans telemàtics Català Oltralanguage usesInternetlocal administrationClemente La consolidació de l?entorn digital i totes les seues modalitats de comunicació ha ampliat les possibilitats d?interacció iobservació sistemàtica:SOCIOLOGÍA [UNESCO]Administració localexplotació de fonts secundàries [en aquesta aproximació metodològica plantegem la combinació de diferents tècniques no reactives]Valencianfet que demostra que encara estan lluny de la normalitat lingüística. Valenciàels àmbits d?ús de les llengües. Com a adaptació a aquesta nova realitatXarxes SocialsValenciàa mésEmpreses de serveissocial networks 223 233Sociología
researchProduct

Estratègies discursives iròniques en la narrativa catalana actual: l'autoconsciència textual

2010

A partir de textos de Jesús Moncada, Quim Monzó, Carme Riera, Ramon Solsona i Sergi Pàmies, l'article analitza l'existència en la narrativa breu catalana actual d'una tendència que es caracteritza per l'ús dels recursos de la metaficció, adaptats als interessos literaris i a l'estil de cada autor però amb una orientación general compartida. Es tracta d'una tendència de clar signe antirealista i amb plena consciència de textualitat que fa explícits els mecanismes de la ficció; una modalitat de discurs irònic que s'interroga sobre les possibilitats i els límits de representació del real i, en definitiva, sobre allò que entenem per realitat. Departing from some texts by Jesús Moncada, Quim Mon…

MetaficcióIronyIroníaNarrativa catalana actualIroniaMetaficciónAutoconsciencia textualCatalà Termes i locucionslcsh:Philology. LinguisticsTextual self-consciencelcsh:P1-1091Autoconciencia textuallcsh:PC1-5498lcsh:Romanic languagesLiteraturaMetafictionProsaCatalan current narrative
researchProduct