Search results for "P1-1091"
showing 10 items of 716 documents
La F- inicial latina en los orígenes de la lengua española (I)
1996
The first part of this study (I) deals with Latin's initial /f/ sound weakening to (h) and its subsequent loss in the language's initial stages. We assess the various explanations which have been proposed for this aspiration: a Latin dialectal feature, an internal evolution of the phonological system, a product ofthe Iberian-Basque substratum, and its relationship with Old Basque aspiration. Additionally, we analyse the first documentary evidence in the various Hispanic dialects from the IX to the XII century, bearing in mind that this phenomenon originally appeared in an area with close geographical links to Basque. With regard to spelling correspondences as evidence of an ongoing phonetic…
Más sobre latín tardío y romance temprano
1991
This article discusses the new approaches to dating the origins of the Romance languages having appeared as a consequence of the thesis of R. Wright -wich broke with the theory of two traditionally accepted norms postulating one single language up to the Carolingian reforms- while surveying studies originated by the thesis, its degree of acceptance and some of the major objections which have been raised.
Declaratives i interrogatives absolutes del català en l'"Atles multimèdia de prosòdia de l'espai romànic"
2010
En el marc de l’"Atles Multimèdia de Prosòdia de l’Espai Romànic", el grup AMPERCAT desenvolupa des de la Universitat de Barcelona i des de l’any 2003, l’estudi de la variació dialectal de la prosòdia del català i del castellà en el domini lingüístic del català. Aquest treball constitueix una síntesi dels resultats principals trobats fins al dia d’avui en la majoria de punts estudiats de la nostra llengua pel que fa a l’entonació. En el diasistema oriental presentem els resultats de frases declaratives i interrogatives absolutes neutres (amb dues formulacions) a Barcelona, Girona, l’Alguer i Maó. En el diasistema occidental, els resultats obtinguts a Lleida, Tortosa, Castelló de la Plana, V…
Dues menes de frontera (lingüística i administrativa), diversos models de parlars (i de parlants) xurros fronterers
2002
L"últim mes de maig, al IV Simposi de Filologia Valenciana -en honor de Joan Veny- organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, vaig exposar oralment la meua part en l"homenatge al mestre de Campos. Ecologia i caracterització dels parlars xurros fou el títol que els organitzadors em van proposar, el mateix que vaig servar per a la versió escrita destinada a les actes corresponents. Un parell de mesos després vaig rebre de l"amic Josep Martines l"encàrrec de col·laborar en el present número monogràfic sobre les relacions entre l"aragonès i el català. Encara en premsa aquella contribució sobre aspectes generals dels parlars castellanoaragonesos de l"interior…
La neologia per sufixació: anàlisi contrastiva entre varietats diatòpiques de la llengua catalana
2011
La sufixació és un dels processos de formació de paraules més genuí i més recursiu de les llengües romàniques. En català és, tradicionalment i juntament amb la prefixació, el mecanisme és recurrent de construcció de neologismes. Aquest article analitza els neologismes sufixats recollits en la premsa editada en diferents punts geogràfics dels territoris de parla catalana, amb l’objectiu d’oferir una primera panoràmica contrastiva de la creació lèxica mitjançant la sufixació en les varietats geolectals d’una mateixa llengua. Aquesta anàlisi ens permet observar quins són els sufixos emprats en cada una de les varietats estudiades, així com apuntar les principals diferències i coincidències tan…
La problemática textual del comentario de Galeno al tratado hipocrático Sobre los humores
2014
The commentary to the Hippocratic treatise De humoribus, which was accepted as an authentic Galenic work till recent times, uses to be nowadays assigned to a mid-XVIth. century author of false ancient manuscripts, the Greek Andreas Darmarios. In spite of this, the text presents several kinds of problems that suggest a careful revisiting of the question. This article presents some of such problems and looks for a different explanation by means of the interaction of the languages involved in the transmission of the text.
Las Tetralogías de Antifonte: un estudio lingüístico sobre la primera prosa ática
1987
El análisis lingüístico de las 'tetralogías' de antifonte recoge en ellas un alto numero de innovaciones de todo tipo. El presente estudio señala a un tiempo la base ática de la lengua utilizada y su intima relación con otros sistemas, literarios o no, y en particular los jonios. Así es como ha de entenderse la naturaleza de estos discursos desde el punto de vista del historiador de la lengua.
Evolución de la competencia comunicativa mediante intervención pragmática en retraso del lenguaje: estudio de caso
2021
En el presente trabajo se describe la eficacia de la evaluación e intervención pragmática en un caso de retraso del lenguaje secundario a daño cerebral infantil. La intervención logopédica adoptó un marco teórico de psicolingüística cognitiva funcional y se centró en potenciar las habilidades pragmáticas comunicativas mediante la estimulación de las categorías pragmáticas interactivas en contextos conversacionales naturales. Mediante el PREP-R (Protocolo Rápido de Evaluación Pragmática Revisado) se ha hecho un seguimiento de la orientación comunicativa de los turnos, la predictibilidad, la eficacia comunicativa, la habilidad pragmática (general, específica y gramatical) y los elementos que …
Puentes entre la Lingüística computacional y la Psicolingüística
2011
[EN] Cognitive sciences have assumed that there can be relationships between various disciplines such as Philosophy, Linguistics, Anthropology, Artificial Intelligence, or Psychology. This work aims to make explicit these relations between the Psycholinguistics and Computational Linguistics.
Due unica tra le «altre sestine provenzali»: Quen pes qui suy, fuy so que·m franh (BdT 376,2) ed Eras, pus vey mon benastruc (BdT 227,3)
2017
L’articolo riflette sul successo occitano della sestina di Arnaut Daniel sulla scia degli altri tentativi poetici in lingua d’oc che fanno di Lo ferm voler qu’el cor m’intra (BdT 29,14) il proprio modello. In particolare, ci si sofferma sull’analisi di Quen pes qui suy, fuy so que·m franh (BdT 376,2) di Pons Fabre d’Uzès e di Eras, pus vey mon benastruc (BdT 227,3) di Guillem Peire de Cazals. Le due cansos vengono, dunque, tradotte e analizzate secondo una prospettiva comparativa, cercando di integrare analisi contenutistica, stilistica e retorica, e ripercorrendo le fasi salienti della critica. The article focus on the occitan success of Arnaut Daniel’s sestina in the wake of the other poe…