Search results for "coneixement"
showing 10 items of 67 documents
Belief, acceptance and knowledge
2009
According to Contextualism about knowledge, it is possible that a subject, with the same amount of evidence and the same degree of con-viction, knows that P in a context and not in another. In this paper, I favor the invarationist conception of knowledge by drawing a distinction between belief and acceptance."Know", I defend, does not change in meaning across contexts, althoughI acknowledge it is not correct to self ascribe knowledge when one does not accept that P. Según la posición contextualista puede ocurrir que con las mis-mas evidencias y el mismo grado de convicción, un sujeto sepa que P en un contexto y no en otro. Mediante la distinción entre aceptación y creencia, se combate tal p…
Influencia de la formación y la investigación didáctica del profesorado de ciencias sobre su práctica docente
2021
Este trabajo analiza las relaciones entre la formación, la investigación en didáctica y la práctica docente del profesorado de ciencias de secundaria. La muestra no probabilística está formada por 55 profesores de secundaria. La metodología elegida es de tipo mixto (cuantitativo-cualitativo) y utiliza tres instrumentos complementarios: un cuestionario, un protocolo de observación en el aula y una entrevista. Los resultados de los cuestionarios muestran dos tipos de formación en didáctica de las ciencias: activa y estándar. Las observaciones y las entrevistas ponen de manifiesto la existencia de dos tipologías docentes con grandes diferencias entre ellas en lo referente a estrategias de ense…
El reconeixement dels governs en el Dret internacional
2023
Aquesta publicació es dedica a tractar el reconeximent dels governs en el Dret Internacional Públic
Identificació d'individus
2004
L’interés principal d’aquest article rau en el fet que Josep Lluís Blasco utilitza com a pretext l’anàlisi de la identificació d’individus per presentar-nos la seua concepció primerenca de la filosofia en general, i de la filosofia analítica en particular, una concepció oberta i antidogmàtica arrelada en el segon Wittgenstein i que, amb les matisacions i desenvolupaments pertinents, mantindrà fins a la fi de la seua trajectòria filosòfica. En aquest article, doncs, Blasco manifesta el seu rebuig no només de l’empirisme clàssic i del positivisme lògic, sinó també de qualsevol altre tipus de reduccionisme a l’hora d’explicar el procés d’identificació dels individus, procés que, per ell, depèn…
T.S. Kuhn. Lògica o sociologia de la investigació científica?
1998
Fa un parell d'anys, amb motiu de la mort de Thomas S. Kuhn, van aparèixer diversos articles tant en la premsa especialitzada com en la premsa diària. No es pot, però, reduir l'interès del seu pensament a un ritual necrològic; l'obra de Kuhn, al meu parer, continua present en l'intent de comprensió de la ciència, tasca pròpia de l' epistemologia.
¿Quién sabe si es posible saber lo que es justo? la teoría del conocimiento y el estatuto epistemológico de las ciencias normativas: a propósito de H…
2011
RESUMEN En esta comunicación se sugiere una revisión de la clásica escisión entre teorías cognotivistas y no cognotivistas, a la luz que pueda resultar del repaso a algunos hitos de la teoría del conocimiento como nueva “filosofía primera” o “filosofía primera” propia de la modernidad y que debieron afectar a la cuestión del estatuto epistemológico de las llamadas ciencias normativas. Se hace especial referencia a la teoría del conocimiento de David Hume. ABSTRACT In this paper we suggest a revision of the classic division between cognotivistic and non cognotivistic points of view after reviewing some “highlights” of the theory of knowledge as a new "first philosophy" or philosophy of mod…
La neologia: un nou camp a la cerca de la seva consolidació científica
2015
En aquest text s’ofereix una panoràmica àmplia de la neologia com a camp de coneixement i com a camp de treball. Així mateix s’exploren les relacions que la neologia manté amb altres matèries com la psicologia i la sociologia, i les seves connexions amb les tecnologies. Els neologismes són l’objecte central de la neologia com a camp de coneixement. L’article mostra la dificultat de delimitar clarament aquest objecte per tal com es tracta d’un objecte relatiu, a més de polièdric. La relativitat dels neologismes obliga a definir-los sobre la base d’establir un punt de referència a partir del qual una unitat és neològica en funció de la producció, de la recepció o de la circulació social. L’ar…
«Ciència. Revista catalana de Ciència i Tecnologia»
2011
Des del punt de vista de la història de la ciència, ens permet resseguir quins eren els temes que preocupaven la comunitat científica de l’època, els desfasaments respecte a altres països i quin paper jugava la transmissió i la divulgació de la ciència en l’imaginari col·lectiu català d’aleshores. «Ciència» va ser una revista mensual editada a Barcelona des de l’any 1926 fins a 1933. Amb el subtítol de «Revista Catalana de Ciència i Tecnologia», des del primer moment es va marcar com a objectiu crear un espai editorial vehiculat en català que potenciara la transmissió i divulgació del coneixement cientificotècnic. Naix per a ocupar el buit que havia deixat l’Institut d’Estudis Catalans, cla…
Sobre el origen de la cognición
2008
El presente artículo se ocupa de examinar dos teorías sobre el origen de la cognición. La primera de ellas es una teoría neurobiológica de los autores V. Mountcastle y J. Hawkins, pero trabajando independientemente el uno del otro. La segunda teoría pertenece a la Psicología Cognitiva y es de D. Gentner. Es interesante comprobar la fuerte congruencia que existe entre ambas teorías a pesar de tener, naturalmente, metodologías totalmente diferentes. Por dos caminos distintos se llega a postular la analogía y sus mecanismos como el principal elemento de la cognición. El presente trabajo da razones para contemplar la analogía como la causa principal del origen del conocimiento en el niño/a. Ade…
Ciència i literatura. Ja han acabat les guerres entre les dues cultures?
2014
Des que l’alquímia va començar a desafiar l’autoritat de l’Església, l’estatus del coneixement científic especialitzat i de l’alta cultura, sempre relatiu, ha estat molt qu?estionat. Durant segles, els escriptors, com a adalils de la cultura, han atacat les pretensions de la ciència ridiculitzant els seus practicants bé com a éssers malvats, obsessius i fins i tot alienats o bé com a ximples i ineptes inventors els experiments dels quals fallen irremissiblement. Discutirem exemples d’ambdós models en el seu context històric. A les acaballes del segle XX apareix un nou gènere, conegut com a «literatura de laboratori» (lab-lit). Els científics s’hi veuen retratats no segons els estereotips si…