Search results for "franquisme"

showing 10 items of 60 documents

Francisco Javier Torres Barranco, Botas, casco y mono de obrero sobre el altar. Los curas obreros y la lucha por la justicia social, 1966-1979, Cádiz…

2019

[SHS.HIST] Humanities and Social Sciences/HistoryFranquisme - Église - Espagne[SHS.SCIPO] Humanities and Social Sciences/Political science[SHS.INFO] Humanities and Social Sciences/Library and information sciences
researchProduct

Cuerda de presas ou les prisons de femmes sous Franco dans la bande dessinée espagnole

2010

National audience

[SHS.LITT] Humanities and Social Sciences/Literature[SHS.LITT]Humanities and Social Sciences/LiteratureDans la littératurefranquismeEmprisonnementEmprisonnement Dans la littératureprison[ SHS.LITT ] Humanities and Social Sciences/LiteratureBande dessinéeComputingMilieux_MISCELLANEOUSEcrivains prisonniers
researchProduct

Un dispositif réglementaire au service d'une politique d'unification culturelle et linguistique : les modalités de la répression anticatalane sous le…

2011

When in March 1938, the Francoist troops entered the Catalan territory, one of Franco’s priorities, was the abrogation of the Statute of Autonomy of Catalonia through a law passed on 5th April 1938. Catalonia then experienced one of the most tragic periods of its history; in the first years, the regime displayed a very severe anti-Catalan policy. The Francoist retaliates were massive and systematic. In line with the executions and the imprisonments, a wide cultural repression also started. The main objective was wiping out the Catalan identity, attacking the language and the different expressions of culture. An important set of laws and regulations are in the origin of what historians quali…

[SHS.LITT] Humanities and Social Sciences/Literature[SHS.LITT]Humanities and Social Sciences/Literaturedomination linguistiqueFranquismerépression culturelleCatalogne[ SHS.LITT ] Humanities and Social Sciences/Literature
researchProduct

Un parcours emblématique au service d'une carrière politique : le discours nationaliste de Jordi Pujol

2013

International audience

[SHS.LITT] Humanities and Social Sciences/Literature[SHS.LITT]Humanities and Social Sciences/Literaturefranquisme[ SHS ] Humanities and Social SciencesnationalismesCatalogne[SHS] Humanities and Social Sciences[ SHS.LITT ] Humanities and Social Sciences/Literature[ SHS.SCIPO ] Humanities and Social Sciences/Political science[SHS.SCIPO] Humanities and Social Sciences/Political science[SHS.SCIPO]Humanities and Social Sciences/Political scienceComputingMilieux_MISCELLANEOUS[SHS]Humanities and Social Sciences
researchProduct

La transgression comme vecteur de transmission d'une identité : la résistance culturelle en Catalogne sous le régime franquiste

2009

International audience; La question des rapports entre transgression et transmission revêt un caractère particulièrement complexe. Transgresser, c'est en effet contester, remettre en cause l'ordre établi. Mais ce même processus peut également permettre de construire un ordre nouveau. La transgression a alors une fonction réformatrice puisqu'elle participe à la défense d'un idéal social ou politique dans le but de transmettre de nouvelles valeurs. En ce sens, cet article s'attache à étudier les différentes modalités de résistance qui se mettent en place en Catalogne sous le régime franquiste pour braver les nombreux interdits culturels et linguistiques. Dans cette ambiance de répression géné…

[SHS.LITT] Humanities and Social Sciences/Literatureidentité catalane[SHS.LITT]Humanities and Social Sciences/Literature[ SHS ] Humanities and Social SciencesFranquismerésistanceCatalogne[SHS] Humanities and Social Sciences[ SHS.LITT ] Humanities and Social Sciences/Literaturerésistance culturelledictature franquisteComputingMilieux_MISCELLANEOUS[SHS]Humanities and Social Sciences
researchProduct

Àngels domèstics, ciutadanes republicanes, mestresses consumidores: evolució de l'ideal de la feminitat als llibres escolars (1901-1978)

2005

Els ideals de conducta que la societat desitja en cada moment històric es reflecteixen en els llibres escolars. El seu anàlisi diacrònic es permet observar la seva evolució o involució d’acord amb les necessitats polítiques i socials. Aquest és el cas del mite de la feminitat, el qual, al primer terç del segle XX, es concreta en dos: el tradicional, de l’àngel domèstic, la dona burgesa, mare i mestressa, amb una educació d’adornament, i el de la regeneracionista, que es prepara intel·lectualment i professionalment per a bastar-se a si mateixa i servir als altres. L’arribada del règim republicà farà que aquest model evolucione al de ciutadanes republicanes, que gaudeixen d’igualtat de drets …

amas de casahistoria de las mujereseducacion en la IIª Repúblicafranquismeangeles del hogarciutadanes republicaneshistòria de l'educació:PEDAGOGÍA [UNESCO]UNESCO::PEDAGOGÍAllibres de text
researchProduct

'VA HAVER-HI UN TEMPS NO TAN LLUNYÀ...' RELATS I ESTÈTIQUES DE LA MEMÒRIA I IDEOLOGIA DE LA RECONCILIACIÓ A ESPANYA

2011

En la última década se han consolidado en España nuevos estilos culturales con los que representar el pasado reciente, en estrecha relación con la emergencia de los debates en torno a la llamada memoria histórica y con el desarrollo contemporáneo de las industrias culturales. Esos estilos han llegado a estandarizar una serie de procedimientos de composición y efectos textuales que permiten que el público los identifique con las estéticas de la memoria. El testimonio, como forma paraliteraria y discurso cívico, ha alcanzado un lugar de excepción en esa estandarización de las estéticas de memoria, pero su uso mecanizado ha privilegiado su rentabilidad dramática sobre su potencial crítico.

efecto de memoriacine y literatura en EspañaLiteratura espanyolaefecto de memoria; cine y literatura en España; Guerra Civil; franquismo; testimoniomemoria eragina; zinema eta literatura Espainian; Gerra Zibila; frankismoa; testigantzaGuerra civilmemory effect; cinema and literature in Spain; Civil War; francoism; testimonyLanguage and Literatureefecte de memòria; cinema i literatura a Espanya; Guerra Civil; franquisme; testimoniatgeGuerra CiviltestimonioPfranquismo452ºF: revista de teoría de la literatura y literatura comparada
researchProduct

NO-DO y las celadas del documento audiovisual

2010

El presente texto toma a su cargo el noticiario oficial del franquismo (NO-DO) proponiendo su análisis desde la óptica de su significación en la historia. Contra su apariencia, NO-DO surge en un momento de mayor distensión política y no de propaganda de choque. Su función ritual y el grado de información que ofrece son extremadamente limitados. De ahí precisamente su riqueza para ser analizado como manifestación del estándar franquista en un período de desmovilización, es decir, como un instrumento de consenso o consentimiento más que como uno de propaganda.

franquismfrancoismEspañarelaciones internacionaleslcsh:DP1-402lcsh:History of SpainCinematografiainternational relationshipSpagnapropagande1939-1975relations internationalesfranquismoGeneral Environmental ScienceEspagnetransiciónmigrationscinemoviesmigracionestransitionpropagandaNO-DO (Noticiario Documental)SpainTransitionFranquismeGeneral Earth and Planetary Sciencescinéma
researchProduct

L'escola franquista: ni una, ni gran, ni lliure (1939-1962)

2005

"España: una, grande y libre" és un dels lemes que el franquisme va encunyar amb la intencionalitat de fonamentar la construcció del Nou Estat. Aquests tres principis es traduïen en una ideologia el nacionalcatolicisme, però, paradòjicament defineixen també el que era l'escola franquista: ni Una (subsidiarietat de l'Esta respecte l'esglesia catòlica), ni Gran (mancances en les infraestructures), ni Lliure (imposició del model pedagògic espanyol).

franquismeHistòria de l'escolahistòria de l'educació:PEDAGOGÍA [UNESCO]UNESCO::PEDAGOGÍA
researchProduct

Dones batxilleres als anys 60. Entre el conservadorisme i la modernitat

2015

La histórica exclusió de les dones de l'ambit públic ha comportat que reberen una educació que les ha allunyades del poder economic,polític i social. No sols la Universitat, sinó fins i tot els estudis de Batxillerat, destinat s a formar l'elit de la societat, els han estat vetats. Després del parèntesi republicà, no seria fins els anys 60 quan les dones iniciarien una important incorporació als estudis de Batxillerat, fet al que contribuirien la creació de centres públics, pràcticament paralitzats durant trenta anys. Seria l'Institut José Segrelles d'Albaida el primer institut que es crearia des dels anys republicans a les comarques valencianes i afavoria, en els primers 60, que les dones …

història de l'educació de les doneshistòria de l'educació valencianaeducació en el franquismeensenyament secundariBatxillerat:PEDAGOGÍA [UNESCO]UNESCO::PEDAGOGÍAVall d'Albaida
researchProduct