0000000000183564
AUTHOR
María Del Carmen Agulló Díaz
showing 34 related works from this author
Antonia Maymón. Anarquista, maestra, naturista
2014
Promotora del ideal anarquista desde la primera década del siglo xx, Antonia Maymón (Madrid, 1881 – Beniaján, 1959) dedicó su vida a la creación de escuelas racionalistas en diferentes lugares del Estado español, y puso toda su energía en practicar una docencia acorde con sus pensamientos y en una intensísima labor periodística para multitud de publicaciones libertarias. La presente investigación nos ofrece un recorrido por la vida de esta ferviente naturista, maestra libertaria y sindicalista consecuente y una selección de sus textos, fiel reflejo de los debates que se daban en el seno del movimiento libertario durante la primera mitad del siglo pasado. En esos años, en que ser mujer e ind…
Llengua, educació, vida : Jordi Monés i el català a l’escola
2001
-M.Carmen.Agullo@uv.es
Repressió de Normalistes i renovació / involució pedagògica
2014
La majoria dels estudis que, fins ara, s’han publicat al voltant de la depuració franquista del cossos docents han aduït com causa de sanció la seva participació en una pedagogia progressista. Però la investigació que estem duent a terme sobre el professorat de les Normals del País Valencià, ens duu a interrogar-nos sobre si la renovació pedagògica ha estat un càrrec decisori a l’hora d’imposar les sancions, perquè de l’anàlisi de les seues pràctiques escolars, de les seues publicacions i del seu procés depurador, hem arribat a la conclusió que la renovació pedagògica ha estat comuna a professors de signe ideològic contraposat i en cap cas es va aduïr com un sarg en contra. És la nostra int…
Un nuevo aprendizaje pedagógico en el Magisterio de postguerra
1997
El efecto intimidador de la depuración es evidente en el caso del Magisterio y cumple el objetivo primordial del proceso depurativo franquista: prevenir de futuros comportamientos indeseables. El miedo produjo un aprendizaje político y pedagógico nuevo y las exigencias del Nuevo Orden propician la modificación de las creencias pasadas que son sustituidas por otras más acordes con la nueva situación política y pedagógica. A partir del análisis de 2.500 expedientes de depuración de maestros valencianos, pretendemos ofrecer informaciones sobre la percepción de la política educativa republicana y sobre las resistencias que el Magisterio de la província de València dicen haber ofrecido a esta po…
La formació professional de les dones: la ventafocs del sistema educatiu (València 1951-1970)
1999
Les dones valencianes, igual que la major part de les de la resta de l'Estat, malgrat la seua cada vegada major incorporació al món productiu al llarg dels anys 50 i 6o del segle XX, van rebre una formació professional primordialment en mans de la Sección Femenina i l'esglèsia catòlica, les dues institucions que donaven suport al franquisme. Es tractava d'una formació que perpetuava la triple segregació del món laboral, mantenint les especialitats femenines, no potenciant-ne l'especialització, formant-les per als oficis menys remunerats, i continuant la preparació per les tasques domèstiques.
Comerç, indústria i oci al Montaverner dels primers seixanta a través de la publicitat
1997
Dins del context de la nova història d'ampliació d'espais i de noves fonts, volem ubicar aquest estudi que, en el marc de la historiografia de caràcter local i de re-construcció de la vida quotidiana, intenta rememorar la realitat socioeconómica de la població i els punts d'ubicació del comerç, la indústria i l'oci del Montaverner en els primers anys de la década deis 60, utilitzant com a font la publicitat inserida en el llibre de festes del poble publicat en 1963.
Compartint visions sobre l’educació: Un projecte intergeneracional amb sèniors de la Universitat dels Majors y estudiants de Magisteri
2021
Memoria y patrimonio vivo es un proyecto de innovación educativa centrado en el diálogo intergeneracional de las experiencias de vida y de vida educativa entre estudiantes séniors (Universitat dels Majors) y juniors (estudiantes de Magisterio Infantil), que se ha desarrollado en la Universitat de València (Campus d’Ontinyent) con sesiones quincenales a lo largo de seis meses de trabajo. Durante el proyecto se estableció un diálogo intergeneracional sobre la educación a lo largo de la vida que permitió obtener diferentes visiones y superar estereotipos mutuos entre personas de distintas generaciones al aprender unas de otras a través de la interacción directa. El hecho de utilizar metodologí…
Àngels domèstics, ciutadanes republicanes, mestresses consumidores: evolució de l'ideal de la feminitat als llibres escolars (1901-1978)
2005
Els ideals de conducta que la societat desitja en cada moment històric es reflecteixen en els llibres escolars. El seu anàlisi diacrònic es permet observar la seva evolució o involució d’acord amb les necessitats polítiques i socials. Aquest és el cas del mite de la feminitat, el qual, al primer terç del segle XX, es concreta en dos: el tradicional, de l’àngel domèstic, la dona burgesa, mare i mestressa, amb una educació d’adornament, i el de la regeneracionista, que es prepara intel·lectualment i professionalment per a bastar-se a si mateixa i servir als altres. L’arribada del règim republicà farà que aquest model evolucione al de ciutadanes republicanes, que gaudeixen d’igualtat de drets …
El trencament d'una il•lusió: la depuració del Magisteri a la Vall d'Albaida
1997
Després deis projectes que el govern republicà havia començat a fer realitat a una comarca com la Vall d'Albaida (creació de noves escoles,formació del professorat, implantació de nova metodología, arrelament al medí, alfabetització d'adults, construcció d' edificis escolars, revalorització social del paper del mestre, reivindicació del valencia com a llengua d'ensenyament) va succeir una altra llarga etapa de penúria. D'escoles i de mestres. A l'igual que a la resta de la província i del conjunt de l'Estat espanyol, la depuració soferta pel Magisteri de la Vall, tant des d'un punt de vista de tot el col·lectiu com individualrnent, tindra com a conseqüència directa la progressiva implantaci…
La depuració del Magisteri primari. Cullera i la Ribera Baixa (1939-1946)
2000
Anàlisi quantitatiu i qualitatiu de la depuració del Magisteri exercida pel franquisme en la comarca de la Ribera Baixa, amb especial referència a Cullera. Procediment de depuració, càrrecs endossats, sancions i conseqüències per l'ensenyament primari en els anys posteriors.
Être et avoir : una mirada sobre l’escola rural francesa
2004
-M.Carmen.Agullo@uv.es
Educar mestres en temps de guerra (L’ Escola Normal de València 1936-1937)
2018
L'inici de la guerra civil va suposar, a València, un canvi important en la formació del Magisteri. Mentre en la republica en pau s'havia fomentat i privilegiat la formació de bons mestres, ara les consignes polítiques el deixaven en un segon plànol, que es va traduir en la manca d'un edifici-espai adequat, la supresió de classes, la depuració d'alumnat i professorat i la reducció del pla professional a cursos reduits. Tot plegat, l'Escola de Magisteri de València va continuar impartint docència amb un claustre reforçat per normalistes procedents d'altres zones de l'Estat, així com per la incorporació de les Normals de Madrid. The beginning of the civil war meant, in Valencia, an important …
Entre l’entusiasme i l’obstruccionisme : la realitat de l’escola valenciana durant la Segona República (1931-1939)
2008
-M.Carmen.Agullo@uv.es Una mirada crítica respecte del debat teòric i de les pràctiques escolars a les comarques valencianes al llarg de la Segona República ens revela que els enfrontaments constants de caràcter polític que tingueren lloc entre els principals partits d’aquest àmbit territorial condicionaren, en bona mesura, la realitat de les polítiques educatives republicanes provinents dels organismes estatals. Els plantejaments oposats del Partit d’Unió Republicana Autonomista (republicà, laic, populista) i la Dreta Regional Valenciana (catòlica, de dretes, interclassista) en temes com l’escola unificada, el laïcisme o la coeducació, provocaren el retard en l’aplicació del Pla nacional d…
Orígenes, evolución y formas de acceso e integración de las mujeres en la Escuela Normal de Magisterio de Valencia (1867-1967)
2012
Historia de la formación de las maestras valencianas en la Escuela Normal durante 100 años, desde su inauguración en 1867 hasta 1967. Incluye nombres y biografías de profesoras y alumnas destacadas, así como un recorrido histórico y pedagógico sobre las vicisitudes ocurridas, así como los diferentes planes de estudio, datos sobre matrícula...
El problema de l’escola rural durant la Segona República
2005
-Juan.M.Fernandez@uv.es -M.Carmen.Agullo@uv.es La manca d’identitat pròpia és el tret que millor ha caracteritzat la nostra escola rural. Nascuda a imitació de la urbana, ni polítics ni pedagogs s’han preocupat de la seva peculiaritat, teixint, al seu voltant, una història d’oblits, marginació i penúria. L’arribada de la Segona República, però, va encetar una nova etapa en què se li dedicava una certa atenció, en considerar el seu desenvolupament com a exigència irrenunciable per a la construcció de la República democràtica. En aquest article ens proposem, després d’una ràpida mirada històrica al voltant dels seus aspectes materials, organitzatius i pedagògics, analitzar els problemes que a…
'Coros y Danzas de la Sección Femenina' política y folklore
2003
Els "Coros y Danzas" de la Sección Femenina de Falange presentaven una intencionalitat política a l'hora de recuperar el folklore, utilitzant-lo amb una finalitat propagandística i legitimadora del discurs de la unitat d'Espanya. Més enllà d'una recuperació i una investigació etnogràfica, que preservara els arrels tradicionals, les falangistes unificaven vestimentes i les adaptaven a les seues pròpies necessitats, fent d'aquesta organització una de les més eficaces per l'educació informal de les dones durant el franquisme
La educación de la mujer en el franquismo y su evolución en Valencia (1951-1970)
1993
El nacional-catolicismo cuenta entre sus principios ideológicos con la separación estricta de la sociedad en razón del género. Este constructo atraviesa y determina toda la organización social y, como parte de ella, el aparato educativo. Existirán dos maneras de educar a los ciudadanos según se trate de hombres o mujeres. Se trata de realizar un seguimiento y análisis de la evolución de la educación de las mujeres durante el franquismo en la etapa histórica del predesarrollismo y el desarrollismo que comprende la que como colectivo recibieron (educación de las mujeres) y la destinada a modelarlas según unos estereotipos determinados (educación como mujeres). Cabe destacar que no existe un ú…
Cultura i Llibertat. La biblioteca de 'Misiones Pedagógicas' de Cullera
2003
La conservació a l'Arxiu Municipal de Cullera de documentació relacionada amb la Biblioteca enviada pel Patronato de Misiones Pedagógicas, ens permet apropar-nos a la realitat de l'obra de divulgació cultural realitzada per aquesta institució dins del marc concret de Cullera. El fet que estigueren implicades tres persones com Maria Moliner, Maria Camilleri i Lamberto Oliver fa que puguem acostar-nos a les seues trajectòries personals i professionals.
Entre la retòrica i la realitat: Juventudes de la Sección Femenina. València (1945-1975)
2004
La Sección Femenina, associació política dedicada durant quaranta anys a l'educació de les dones espanyoles, resta avui en l'oblit en el conjunt de la societat. La constatació d'aquest fet ens ha dut a esbrinar les causes del que considerem que és el seu fracàs en la socialització de les dones en el model falangista. És per això que, prenent com a objecte d'estudi les joventuts de la Sección Femenina a la província de València, descobrim les contradiccions inherents al seu discurs teòric (la retòrica) i entre aquest i les seues pràctiques educatives. Seran els records que en resten en les dones sobre les quals exerciren la seua influència (la realitat), els que ens facen presents aquestes i…
Dones batxilleres als anys 60. Entre el conservadorisme i la modernitat
2015
La histórica exclusió de les dones de l'ambit públic ha comportat que reberen una educació que les ha allunyades del poder economic,polític i social. No sols la Universitat, sinó fins i tot els estudis de Batxillerat, destinat s a formar l'elit de la societat, els han estat vetats. Després del parèntesi republicà, no seria fins els anys 60 quan les dones iniciarien una important incorporació als estudis de Batxillerat, fet al que contribuirien la creació de centres públics, pràcticament paralitzats durant trenta anys. Seria l'Institut José Segrelles d'Albaida el primer institut que es crearia des dels anys republicans a les comarques valencianes i afavoria, en els primers 60, que les dones …
Purga de mestres a La Safor
1997
S'aborda la depuració del magisteri primari en La Safor des de dos òptiques diferenciades: una panoràmica general per tal d'establir algunes precisions conceptuals sobre la repressió que va patir el Magisteri en els primers anys del franquisme; i una segona on s'explica el procés que va seguir la depuració a la província de València i, de manera detallada, per les i els mestres de La Safor, explicant causes, percentatges de sancionats i conseqüències.
Possibilitats i riscs de les fonts orals en la investigació historicoeducativa
2006
-M.Carmen.Agullo@uv.es Les fonts orals se’ns presenten com una metodologia particularment adequada per donar la paraula a grups socials tradicionalment exclosos de la història oficial. Les seues tècniques, entre les quals destacaríem el mètode biogràfic, les històries de vida i els relats de la vida escolar, es poden utilitzar en el doble vessant de la investigació historicoeducativa i com a instrument de treball dins de l’aula. La seua principal aportació, la possibilitat de reconstruir la memòria escolar recuperant els fets amb el valor afegit de la subjectivitat de les persones que els relaten, és el seu risc més important, que es pot contrarestar mitjançant la rigorosa aplicació dels cr…
El oficio de maestra. Conservar o transgredir la construcción de género
2023
Este dosier complementa la obra ‘El lugar de las mujeres en la historia’ y ha sido elaborado por el mismo equipo investigador. Con idéntica articulación por capítulos, las propuestas de trabajo, eminentemente prácticas, se han pensado para incitar a la reflexión –tanto en las aulas como fuera de ellas– acerca de los diversos itinerarios de la historia de las mujeres. Fragmentos de obra escrita, imágenes y propuestas de actividades conforman una guía para que quien lea la obra amplíe sus saberes para obtener un conocimiento claro y provechoso, una visión más veraz y completa de nuestra historia, una historia de hombres y mujeres, de lo que fuimos y de lo que somos. Isabel Morant, Rosa Ríos y…
Higienisme i escola activa: el projecte de Parc Escola d'Alcoi
2002
Els pressupostos arquitectònics racionalistes i l'higienisme que propugnava les escoles a l'aire lliure, proposaren projectes de parc-escola per poder dur a terme els principis de l'escola activa. El projecte de parc-escola per Alcoi és un dels més suggerents, malgrat el no haver-se construït mai.
La postguerra en Valencia a través de los anuncios
1996
En los primeros meses de la postguerra, en una sociedad valenciana que se hallaba muy lejos de configurar una sociedad de consumo de masas, la publicidad de determinados productos y la ausencia de otros, inserta en la prensa diaria, se convierte en privilegiado testimonio indirecto de las penurias de una época, fiel reflejo de las penurias de dicha época.
Entrevista a M. del Carmen Agulló i Andrés Payà. «Una revolució pedagògica i social»
2012
El cooperativisme en l'ensenyament valencià va ser l'espill de l'entusiasme amb què una gran quantitat de mestres, pares, mares i alumnes albiraven la fi del franquisme. Una llum sobre la tenebra del règim, una esperança certa. Amb Les cooperatives d'ensenyament al País Valencià i la renovació pedagògica, M. del Carmen Agulló i Andrés Payà, membres del Departament d'Història de l'Educació de la Universitat de València, reten un homenatge en forma de crònica exhaustiva de tot aquell fenomen que va contribuir a configurar l'educació i la societat valenciana de la democràcia.
Laïcisme i renovació pedagògica al País Valencià
2007
En la nostra història educativa el laïcisme ha estat unit a les propostes educatives renovadores. la seua identificació amb la llibertat de càtedra, d'estudi, de pensament, de creació, ha propiciat una creativitat que s'ha reflectit en una escola activa, lliure, sense dogmes polítics ni religiosos, ni pedagògics.
Forja de almas. La escuela rural en el franquismo a través de su cinematografia.
1995
El cine nos muestra una imagen de la escuela rural del franquismo muy alejada de los discurso triunfales de la Dictadura. Utilizando el cine como fuente historiográfica, el análisis de varias peliculas rodadas entre 1943 y 1977 nos permite comprobar la existencia de unas escuelas con materiales escasos, infraestructuras deficientes y una metodología pasiva, así como la predominancia de símbolos y contenidos del nacionalcatolicismo
La depuració de les mestres valencianes: de l'esperança a la derrota
2009
El franquisme va aconseguir amb el procés depurador decapitar l'avantguarda pedagògica i social de les mestres. Gairebé totes les que havien tingut un mínim compromís amb la renovació pedagògica i social republicana foren represaliades i condemnades a un llarg temps de silenci, personal i professional, dins o fora del seu país.
Carmen Agulló y Juan Manuel Fernández entrevistados por Alberto Gómez Roda, Pilar Maestro Y Dolores Sánchez Durá
2007
L'escola que volem la concebem democràtica. Escoles democràtiques valencianes durant la transició.
2015
Les primeres experiències de democràcia en les escoles, dutes a terme en terres valencianes durant la transició,ho foren en centres de titularitat privada, en cooperatives d¿ensenyament, que, per la seua pròpia identitat, facilitaren una organització assembleària i l¿adaptació del currículum al medi social i cultural. De manera simultània, els estils democràtics i la valencianització dels projectes educatius, anirien aplicant-se gradualment en la xarxa pública. Les assemblees, les comissions mixtes, la direcció col·legiada, els consells de centre, la introducció del valencià com a llengua vehicular i d¿ensenyament, serien algunes de les pràctiques utilitzades. En aquest projecte de nova esc…
Maestras republicanas: de la ilusión al silencio
2004
Nos acercamos a la formación teórica, las prácticas educativas y el compromiso pedagógico y personal de un colectivo reducido pero de gran significado, el formado por las maestras que ejercieron su docencia durante la etapa republicana y dieron comienzo a una dinámica innovadora dentro y fuera de la escuela. Mujeres que, por su oposición tanto a las propuestas políticas como a las conductas que el Nuevo Régimen impondría, fueron depuradas, sancionadas, repimidas y silenciadas, individualmente y como colectivo.
Itinerari pedagògic. Història de l'educació de les dones. Codi 33914
2022
El document forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.: Una passejada per València amb ulls d'educadores: itinerari pedagògic per espais de la ciutat de València significatius per la història de l'educació de les dones A walk through Valencia with all its educators: pedagogical itinerary for the countries of the city of València significant for the history of the education of the women
L'escola franquista: ni una, ni gran, ni lliure (1939-1962)
2005
"España: una, grande y libre" és un dels lemes que el franquisme va encunyar amb la intencionalitat de fonamentar la construcció del Nou Estat. Aquests tres principis es traduïen en una ideologia el nacionalcatolicisme, però, paradòjicament defineixen també el que era l'escola franquista: ni Una (subsidiarietat de l'Esta respecte l'esglesia catòlica), ni Gran (mancances en les infraestructures), ni Lliure (imposició del model pedagògic espanyol).