Search results for "Català"
showing 10 items of 180 documents
La gramaticalització del futur i el condicional en català antic: el cas de les Vides de sants rosselloneses i els Furs de València
2021
El futur i el condicional de les llengües romàniques sorgeixen de la perífrasi llatina CANTĀRE HABEŌ mitjançant un procés de gramaticalització que passa per diferents estadis. En la llengua medieval, conviuen les formes sintètiques (el faré, faré-lo) i les formes analítiques (fer-lo he), que es distribueixen segons els diferents entorns sintàctics seguint la sintaxi medieval dels pronoms febles. En aquest estudi de corpus, s’extrauen mitjançant el CICA les dades de dues obres del segle XIII, un text religiós, les Vides de sants rosselloneses, i un text jurídic, els Furs de València, per tal de conèixer la sintaxi dels clítics medievals i d’observar el grau de gramaticalització que mostren l…
La construcció "HO-transitiva". Intervenció didàctica experimental
2023
Aquest document forma part d'una investigació per a avaluar l'aplicació de la gramàtica de construccions com a gramàtica pedagògica del català. Concretament, aquest document resumeix la seqüència didàctica corresponent a la construcció "HO-transitiva" seguint el model construccional.
Estudi acústic de les fricatives sibilantss sordes del valencià
2020
Aquesta tesi se centra en l’estudi del contrast entre les sibilants fricatives sordes /s/ i /ʃ/ en valencià, que ha generat un debat intens en la bibliografia. El treball pretén assolir tres objectius bàsics. El primer objectiu és determinar com es realitza el contrast entre /s/ i /ʃ/ per part de joves valencianoparlants. Ens interessa conéixer si es manté l’oposició en totes les varietats valencianes i també si existeix alguna gradació en la distància de separació entre les dues consonants. El segon objectiu és iniciar un estudi tipològic de les sibilants coronals /s/ i /ʃ/, o dels elements equivalents, amb la finalitat de situar l’oposició valenciana en relació amb altres llengües de l’en…
El model lèxic culte de Constantí Llombart
2020
En aquest article s’estudia el model lèxic culte de Constantí Llombart, un dels principals representants de la Renaixença valenciana. Llombart pretenia fer extensiu aquest moviment de recuperació cultural a tots els sectors de la societat valenciana, i, per això va assajar per a la llengua literària un model lingüístic de síntesi, que evitàs les formes considerades vulgars i castellanitzants de la llengua col·loquial, però també els arcaismes que poguessen distanciar-lo dels sectors populars. En la depuració lèxica de la llengua literària, Llombart tingué en compte els clàssics i els escriptors renaixentistes de Catalunya, on creia que el moviment de recuperació cultural estava més consolid…
Els verbs de percepció visual en català: classificació semàntica i distribució en gèneres escrits
2022
This work focuses on the study of the meanings conveyed by two visual perception verbs (mirar and veure) in Central Catalan within the theoretical framework of cognitive semantics. Our objective is twofold: (i) to analyze and describe them in order to establish metaphorical and metonymic semantic projections; and (ii) to determine the intralinguistic distribution of the non-prototypical meanings of these verbs. We have analyzed examples extracted from dictionaries (mostly DIEC2) and 1.750 forms picked out from the literary narrative and press texts of the Corpus textual informatitzat de la llengua catalana (CTILC). By analyzing these examples and the context in which they appear, we establi…
Variació morfofonològica. Variants morfològiques
1998
Morphological variation can be considered to take place in two levels: on a superficial level of phonetic nature and on a deep level of phonological nature. This study addresses the deep level of morphological variation, of morphological variation strictly speaking. It focuses on the variations of the morphological variables, that is to say, on the actual realizations of morphological variation. There are two kinds of morphological variations: of formal and of grammatical nature. Formal morphological variations are those with a phonological representations in which morphological variation is present. These are existing morphological variations. Grammatical morphological variations are those…
Els «criteris de visibilització de les dones» en català: límits sintacticosemàntics i discursius
2013
L'objectiu d'aquest article és analitzar els principals criteris que les guies d'estil recomanen per visibilitzar les dones ¿o per fer un ús no sexista del llenguatge¿ des de dos punts de vista: el sintacticosemàntic i el discursiu. Des del punt de vista sintacticosemàntic, s'estudien bàsicament els fenòmens relacionats amb la coordinació, la concordança i la repetició o elisió d'elements (per exemple, especificadors del nom), i la manera com les diferents opcions afecten el significat oracional. Des del punt de vista discursiu, s'analitzen els fenòmens relacionats amb la coreferència; és a dir, la relació entre les diferents maneres d'expressar un mateix referent per mitjà d'elements nomin…
Marcatge posicional i prominència en el vocalisme àton
2008
It has long been noticed that more perceptible elements tend to associate to positions that are structurally stronger to the end that several prominent features converge in the same site; and vice versa: elements of low perceptibility prototypically associate to less prominent positions ("positional markedness"). The main aim of this paper is to present the effects of positional markedness in the a-tonic vowel system of Catalan through the analysis of two cases that have not been studied in depth, i.e. the occurrence of different epenthetic vowels according to the position in which they appear in Alghero and western Catalan, and the presence of different patterns of vowel reduction in weste…
Teodor Llorente i la llengua dels valencians
2010
A partir de la dècada dels anys 60 del segle XIX, els escriptors catalans començaren a bandejar les velles denominacions de «llemosí» i «llengua llemosina», aplicades a la llengua comuna, en favor de «català» i «llengua catalana». Tanmateix, els escriptors valencians, amb Teodor Llorente al capdavant, es resistiren a abandonar la denominació històrica, ja que a València l’apel·latiu «català» no gaudia de tradició terminològica, i a més creava rebuig social. En aquest sentit, l’estudi repassa la manera com, en un primer moment, Llorente no volgué renunciar a un nom secular que, tot i saber etimològicament erroni, considerava socialment més apropiat; fins que, amb el pas dels anys, i influït …
Anàlisi contrastiva de la innovació lèxica en català i en castellà
2001
The contrastive analysis of a corpus of neologisms is an appropriate way to describe and analyse the mechanisms of lexical innovation used to update the lexicon. It also shows the degree of linguistic coincidence and helps make hypotheses on the influence of some languages on others. The synchronic study of several neologisms from the Neology Observatory highlights the degree of coincidence and divergence between Catalan and Spanish with respect to two aspects: (i) the mechanisms of innovation (morphological, semantics and borrowings) and (ii) the resulting neologisms. This analysis also allows to make some hypotheses about the influence of Spanish and other languages on Catalan.