Search results for "lcsh:Modern"

showing 10 items of 160 documents

L’interés de Gaspar Escolano per la llengua i la literatura medievals i per Ramon Llull, a la Década primera de la historia de Valencia (1610)

2014

El present treball fa una aproximació a una obra clàssica de la historiografia valenciana al segle xvii, la Década primera de la insigne i coronada ciudad i reyno de Valencia (València 1610), de Gaspar Escolano, per tal de fixar-nos en l’interès d’aquest cronista en alguns dels autors medievals catalans. En especial, en Jaume i –en tant que fundador del Regne de València–, però també en Jordi de Sant Jordi, Andreu Febrer, Jaume Roig i, en especial, Ramon Llull, al qual dedica diversos capítols. This work is an approach to a classic of historiography of València in the XVII century, Década primera de la insigne i coronada ciudad i reyno de Valencia (València 1610), of Gaspar Escolano, lookin…

HistorybarrocLiterature and Literary Theorymedia_common.quotation_subjectlcsh:Literature (General)lcsh:D111-203lcsh:Medieval historyArtlcsh:PN1-6790Language and LinguisticsGaspar EscolanoRamon Llullmedievalismelcsh:D204-475Humanitiesclàssics medievalslcsh:Modern history 1453-media_common
researchProduct

Aproximación al estudio sobre el Modelo de mujer espiritual de los eclesiásticos en la Edad Moderna

2016

Resumen: El modelo de mujer espiritual, de beata, fue siempre el mismo a lo largo de la Edad Moderna. En todas las vidas de mujeres, los biógrafos siguieron un patrón o arquetipo y éste se reprodujo hasta bien entrado el siglo XVIII, y perduró hasta el siglo XIX. No obstante, es necesario profundizar en cada una de las biografías para comprender que cada vida de mujer fue también única y singular. Solamente de este modo cada una de estas mujeres podrá recobrar el protagonismo que tuvo.   Palabras clave: Beata, Edad Moderna, biografía, confesores, espiritualidad.   Abstract: The model of a spiritual woman, a laywoman (beata), was always the same all throughout Modern Age. In all women’s live…

HistoryconfesoresLiterature and Literary TheoryFilologíasmedia_common.quotation_subjectlcsh:Literature (General)lcsh:D111-203lcsh:Medieval historyLanguage and LinguisticsbiografíaBeataEdad ModernaSpiritualityArchetypeBeatamedia_commonUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASbiologyFilologías. GeneralidadesBiographyArtlcsh:PN1-6790biology.organism_classificationespiritualidadlcsh:D204-475:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]Humanitieslcsh:Modern history 1453-
researchProduct

Amores humanos, amores divinos. La Vita Christi de sor Isabel de Villena

2014

La Vita Christi de Sor Isabel de Villena es un texto de enorme relevancia escrito en la Edad Media. Basado en la Vita Christi de Ludolfo de Sajonia, el Cartujano, puede en realidad interpretarse como una Vita Mariae, pues en él se presta atención particular al papel de la Virgen en la vida de Cristo. Este artículo analiza los paralelos entre esta obra y las prosas mitológicas de Joan Roís de Corella. En los dos puede verse un interés en temas amorosos y en la descripción de los afectos y el mundo interior emocional de los personajes. The Vita Christi by Sor Isabel de Villena is a paramount text written in medieval Iberia. Based on the Vita Christi by Ludolf of Saxony (the Carthusian), the w…

HistoryemocionesLiterature and Literary TheoryJoan Roís de Corellamedia_common.quotation_subjectlcsh:Literature (General)lcsh:D111-203lcsh:Medieval historyArtlcsh:PN1-6790Vita ChristiLanguage and Linguisticslcsh:D204-475afectosHumanitiesSor Isabel de Villenalcsh:Modern history 1453-media_commonSCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna
researchProduct

Hallazgo de una bula incunable desconocida en la catedral de Valencia. Contribución a la imprenta de Antonio Téllez (Toledo, 1495)

2015

Resumen: El objeto de este trabajo es dar a conocer y estudiar la edicion de una bula de indulgencias de la Santa Cruzada, de vivos, escrita en catalan e impresa en Toledo en 1495, de la cual se ha hallado un ejemplar en el Archivo de la Catedral de Valencia. De acuerdo con la informacion disponible a dia de hoy se trata de un ejemplar unico en el mundo. Palabras clave: Incunable, bula papal, Antonio Tellez, Catedral de Valencia Abstract: The aim of this paper is to analyse a copy of a Papal bull granting indulgence for the living. It was issued in favour of the Crusaders, and printed in Toledo in 1495. It is written in Catalan, and has been found in the Valencia Cathedral Archive. We wish …

HistoryincunablesLiterature and Literary TheoryFilologíasmedia_common.quotation_subjectWishCatedral de Valencialcsh:Literature (General)lcsh:D111-203lcsh:Medieval historyLanguage and LinguisticsIndulgencebulaAntonio TéllezValenciamedia_commonUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASbiologyFilologías. GeneralidadesArtlcsh:PN1-6790biology.organism_classificationlanguage.human_languagePapal bulllcsh:D204-475:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]IncunabulalanguageCatalanHumanitieslcsh:Modern history 1453-Scripta: Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna
researchProduct

Poesia, ritual i cant per a la festa: l'univers creatiu i festiu dels poemes de vesticions i professions al convent de carmelites descalces de Barcel…

2016

In this essay we address one of the most important poetic subgenres in the tradition of Carmelite women: the works composed for ceremonies of vestition and solemn profession in which the nuns left behind his mundane life and opened a new life as the wife of Jesus. First of all, we provide a general overview of the customs and functions of the poetry in the Discalced Carmelites, which has been already analysed in the context of the Hispanic literature, but rarely from the perspective of the Catalan area. Secondly, we present and contextualize a corpus of twenty-five unpublished compositions on vestitions and professions, copied in the manuscript of the Discalced Carmelites of Barcelona. En a…

HistorymanuscritosLiterature and Literary TheoryFilologíasPoesía religiosa catalana -- S. XVIImedia_common.quotation_subjectlcsh:Literature (General)lcsh:D111-203lcsh:Medieval historyTeresa of ÁvilaLanguage and Linguisticspoesía carmelitanaámbito catalánCarmelite poetrypoesia carmelitanaàmbit catalàTeresa de Ávilamedia_commonReligious poetry Catalan -- 17th centuryUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASmanuscritsCatalan areaFilologías. GeneralidadesTeresa d’ÀvilaPoesia religiosa catalana -- S. XVIIArtlcsh:PN1-6790manuscriptslcsh:D204-475:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]Teresa d'ÀvilaHumanitieslcsh:Modern history 1453-
researchProduct

Sobre la presència de Boccaccio en el Curial e Güelfa: la novella X.8

2013

Resum: Les darreres investigacions sobre la novel·la cavalleresca catalana Curial e Guelfa subratllen de forma unanime la qualitat literaria de l’obra i la riquesa de la cultura literaria del seu autor, en especial en relacio als autors classics i italians. Entre els italians, nombrosos estudiosos han remarcat el paper cabdal de Boccaccio, i en particular del Decameron , com a model d’escriptura i com a intermediari de la tradicio classica, per a l’autor anonim catala. En aquest treball oferim una mostra de la presencia de la novella X.8 en el text catala, tot resseguint ambdues narracions, i observant l’encaix en el nou context narratiu que duu a terme l’autor anonim del Curial . Aixo ens …

Historynovella X.8Curial e GüelfaLiterature and Literary Theorymedia_common.quotation_subjectlcsh:Literature (General)Decameronlcsh:D111-203lcsh:Medieval historyBoccaccioContext (language use)Artlcsh:PN1-6790Classical traditionLanguage and Linguisticslanguage.human_languageLiterary culturelcsh:D204-475languageNovellaCatalanHumanitieslcsh:Modern history 1453-media_common
researchProduct

Todo tosco y sin labrar: el model conventual de santa Teresa i el seu reflex en la normativa arquitectònica de l’orde carmelità descalç

2015

Resum: El concepte de vida de clausura plantejat per santa Teresa va determinar la naturalesa de les edificacions escomeses en el si de la congregació de carmelites descalços. La senzillesa i l’estretor requerits per la fundadora en l’establiment dels nous convents esdevingueren preceptes d’obligat compliment per part de les autoritats de l’orde, i quedaren recollits en les diverses constitucions internes generades al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII. Aquest article analitza els models constructius establerts des dels inicis de l’existència de la congregació i la manera en què van ser aplicats amb posterioritat. Paraules clau: santa Teresa, carmelites descalços, normativa, convent, traça…

Historysanta TeresaLiterature and Literary TheoryReligious orderconventFilologíasmedia_common.quotation_subjectlcsh:Literature (General)lcsh:D111-203lcsh:Medieval historyNousTeresa de Jesús santa 1515-1582normativaLanguage and LinguisticstraçaConventsmedia_commonReligious architectureUNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRASArchitectural designcarmelites descalçosFilologías. GeneralidadesSAINTArtlcsh:PN1-6790lcsh:D204-475:CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS [UNESCO]Arquitectura religiosaCarmelitans DescalçosHumanitieslcsh:Modern history 1453-
researchProduct

Sobre la fortuna de Boccaccio en la tradición peninsular. Las primeras traducciones catalanas y la incorporación de la misoginia en Cataluña

2013

Resum: Con la traduccion al catalan de Il Corbaccio por el mercader Narcis Franch (1498) se inicia una doble corriente peninsular de misoginia y feminismo. Sus argumentos pasaron a formar parte del pensamiento misogino defendido por el Arciprestre de Talavera, Bernat Metge, Jaume Roig, Francesc Eiximenis y Pere Torrelles. Sin embargo, esta tendencia de vituperio e invectiva contra las mujeres tuvo tambien sus detractores, lo que origino la llamada «querella de las mujeres» en defensa de sus valores. Hombres y mujeres como Christine de Pizan, Teresa de Cartagena, Isabel, Enrique de Villena y Rodriguez del Padron atacaron la reprobacion sistematica del sexo femenino, basandose en el De claris…

Historytraducciones catalanasLiterature and Literary TheorybiologyInvectivemedia_common.quotation_subjectmisoginialcsh:Literature (General)lcsh:D111-203lcsh:Medieval historyBoccaccioArtquerelle de las mujereslcsh:PN1-6790biology.organism_classificationLanguage and Linguisticslanguage.human_languageTalaveralcsh:D204-475languagequerelle de la rosaCatalanHumanitiesmedia_commonlcsh:Modern history 1453-Scripta: Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna
researchProduct

David Rosenthal’s Tirant lo Blanc turns 30

2014

The groundbreaking English language translation of Tirant lo Blanc by New York poet and academic David Rosenthal remains dominant three decades after its initial, and celebrated, release. Rosenthal’s controversially fluid and concise rendering of the Valencian classic survived a serious challenge 20 years ago by a more literal version from a well-meaning amateur translator and journeyman academic backed by a leading U.S.-based Catalan scholar. The article reviews the controversy and compares the two versions, adding comments from some of the key critics. La traducció capdavantera a l’anglés del Tirant lo Blanc, feta pel poeta i erudit de Nova York, David Rosenthal, continua mantenint la seu…

Historytranslation catalan-englishLiterature and Literary Theorymedia_common.quotation_subjectlcsh:Literature (General)lcsh:D111-203lcsh:Medieval historyEnglish languageLanguage and LinguisticsValencianTirant lo Blancmedia_commonLiteraturebusiness.industrymedieval catalan literatureDavid RosenthalArtlcsh:PN1-6790language.human_languagelcsh:D204-475languageCatalanPerformance artbusinessAmateurHumanitiesClassicslcsh:Modern history 1453-Scripta: Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna
researchProduct

Mans mnemòniques en l’Ars demonstrativa de Ramon Llull

2014

Aquest article recupera el concepte d’art de la memòria aplicat a les obres de Ramon Llull a partir de la presentació i el comentari de figures de mans amb finalitats mnemotècniques, especulatives i predicadores, que es troben en els manuscrits lul·lians de l’Ars demonstrativa –escrita el 1283– datats del segle xiii i el xvi. En els manuscrits de Venècia (Bibl. Marciana, Lat. VI. 200), de Bèrgam (MA 365) i de San Candido (B. della Collegiata, VIII C.8), la mà està vinculada a la figura S de l’Ars demonstrativa. En el ms &.IV.6 de l’Escorial, en canvi, la mà representa la figura A. El precedent més rellevant d’aquesta iconografia manual és la mà guidoniana, en l’àmbit musical, juntament amb …

Historyànima racionalLiterature and Literary Theoryfigures A i Smedia_common.quotation_subjectlcsh:Literature (General)lcsh:D111-203lcsh:Medieval historyArtlcsh:PN1-6790Language and Linguisticsars memoriaeartes praedicandiiconografia quaternàrialcsh:D204-475Humanitiesmedia_commonlcsh:Modern history 1453-
researchProduct